")
Lluís Soler
Domini públic
Recital al Casal del Metge amb el pianista Conrad Bernhard, 1940
© Búzios de Aquário
Programa d´un concert amb l´Orquestra Filharmònica de Barcelona dirigida per Conrad Bernhard al Palau de la Música Catalana, 1947
© Paulo Egídio Lückman
Tres recital amb Sonates de compositors alemanys al Reial Cercle Artístic, 1950
© Paulo Egídio Lückman
Recital a l´Institut Britànic de Barcelona, 1952
© Paulo Egídio Lückman
Tocant en una orquestra de ball a Uruguai
© Paulo Egídio Lückman
Lluís Soler a Recife
© Paulo Egídio Lückman
Portada del disc amb música espanyola publicat pel segell Rozenblit
Domini públic
Programa d´un recital de música espanyola a Rio Grande do Sul
© Paulo Egídio Lückman
Recital a Rio de Janeiro, 1963
© Paulo Egídio Lückman
Recital a Detmold (Alemanya), 1964
© Paulo Egídio Lückman
Programa d´un recital a l´Institut de Cultura Hispànica amb el pianista Àngel Soler, 1966
© Paulo Egídio Lückman
Lluís Soler desenvolupant el seu "projecte Espiral", un projecte educatiu creat per ell.
© Paulo Egídio Lückman
Dirigint una orquestra a Recife, 1980
© Paulo Egídio Lückman
Lluís Soler amb el grup UDESC, 1985
© Paulo Egídio Lückman
Lluís Soler tocant amb el seu alumne Paulo Egídio Lückman
© Paulo Egídio Lückman
Lluís Soler als 85 anys
© Paulo Egídio Lückman

Lluís Soler

Barcelona, 03-05-1920 - Florianópolis (Brasil) 19-02-2011

Lluís Soler Rialp va néixer a Barcelona el 3 de maig de 1920. Va ser un músic i poeta que va desenvolupar la seva activitat artística a Catalunya fins al 1952, quan es va traslladar a l’Uruguai i posteriorment al Brasil, on es va nacionalitzar. Va tocar a l'Orquestra Simfònica de Porto Alegre, va ensenyar durant vint-i-cinc anys (1960-1985) a la Universitat Federal de Pernambuco i durant cinc anys (fins al 1990) a Florianópolis, on encara va donar classes particulars fins als vuitanta anys, completant quaranta anys d’activitat ininterrompuda d’ensenyament del violí al país. Després d'un breu període de senilitat, va morir a Florianópolis el 19 de febrer de 2011.

Va estudiar violí amb Eduard Toldrà, Marià Perelló i Joan Massià. Els seus estudis van ser interromputs per la Guerra Civil, durant la qual va ser metge. Al final de la guerra, va tenir un paper destacat en l'oposició cultural al franquisme, incloent-hi la publicació de dos llibres de poemes en català durant els anys quaranta (una activitat aleshores prohibida).

Entre la informació disponible sobre la seva carrera musical a Catalunya, destaquem que Soler va debutar en recital el 1944. El 1947 va interpretar un concert de Tartini i el Concert núm. 1 de Max Bruch, op. 26, amb l’Orquestra Filharmònica de Barcelona, i el 1950 va fer un cicle de tres recitals titulats “La sonata per a violí a Alemanya”, en què va tocar dotze sonates per a violí i piano de diferents autors (Bach, Telemann, Händel, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann, Brahms, Richard Strauss, Max Reger i Hindemith); les va explicar una per una així com el desenvolupament de la sonata en la història de la música.

Durant la seva breu estada a l'Uruguai, va tenir contacte amb el director d'orquestra hongarès Pablo Komlós, el qual s’havia refugiat a Amèrica del Sud durant la Segona Guerra Mundial. Convidat per Komlós, Soler es va traslladar a Porto Alegre, capital de l’estat de Rio Grande do Sul, per tocar a la recentment creada Orquestra Simfònica de Porto Alegre (OSPA). Va romandre-hi tres anys, fins que va deixar el càrrec el 1960 per ensenyar violí a la Universitat Federal de Pernambuco, a la ciutat de Recife.

En els vint-i-cinc anys que va exercir de professor a la UFPE, Soler va ser el responsable del desenvolupament musical de la ciutat i la regió. Va tenir contacte amb la riquesa folklòrica del nord-est brasiler, fet que el va impulsar a emprendre una investigació etnomusicològica que va donar lloc a un llibre fonamental a la zona titulat Origens árabes no folclore do sertão brasileiro. També va treballar breument a la ciutat de João Pessoa, capital de Paraíba. Va dirigir l'Orquestra de Cambra de la UFPE, per a la qual va dur a terme nombrosos arranjaments per a orquestra de corda d'obres de tots els nivells tècnics i gèneres musicals. Com a violinista, va fer recitals a Alemanya el 1964 i a Espanya el 1966, i va interpretar l'estrena mundial d'una de les obres brasileres per a violí més interpretades, “Desafio III” per a violí i orquestra de cordes de Marlos Nobre, sota la direcció del mateix autor.

Marlos Nobre també convidaria Soler a coordinar, a partir del 1979, el centre de Recife del Projeto Espiral, una acció que el govern federal va crear en aquell moment amb l’objectiu de formar músics de corda per a les orquestres. Això va portar Soler a emprendre un treball d'iniciació al violí a través d’un ensenyament col·lectiu, aplicant un mètode desenvolupat per ell mateix amb adolescents pobres dels afores de Recife. Aquest mètode d'ensenyament del violí que Soler va començar a desenvolupar a Recife a principis dels anys setanta, es va completar quan es va establir a Florianópolis, i en va resultar un compendi de deu volums; una petita part va ser publicada a Espanya el 1993 per Real Musical i la resta roman inèdita fins avui.

Al Brasil, Soler també va publicar llibres de poemes de poetes catalans traduïts al portuguès. Va mantenir el contacte amb Barcelona la major part de la seva vida a través de viatges anuals a la ciutat fins als vuitanta anys. Com a professor de violí, va estar sempre al dia amb el desenvolupament del discurs musical. En aquest sentit, l'autor d'aquesta biografia recorda la seva primera trobada amb ell, el 1985. Aquell dia em va explicar que duia a terme una nova revisió per al Concert K. 216, de Mozart, basat en una edició Urtext. Va comentar que aquestes revisions s'havien establert fermament a tot el món i afirmà que ja no es podien tocar les grans obres amb les revisions que havia utilitzat com a estudiant. Aquest sentit d’actualització també és clar en la concepció del seu mètode, que va anomenar “Estudi racional del violí”.

Solter i sense fills, intel·lectual polifacètic, Soler promogué i participà sovint en tertúlies i li agradava molt conviure amb les famílies dels seus estudiants. L'esoterisme i l'ocultisme van ser temes freqüents en els seus poemes i en les seves converses. En aquestes reunions també li agradava mostrar la seves capacitats culinàries (era un bon cuiner) i, de tant en tant, feia màgia amb cartes per a delit dels seus estudiants.

A Lluís Soler se li va diagnosticar Alzheimer als vuitanta-set anys aproximadament. I la seva salut va empitjorar. Va ser ingressat en una clínica a finals del 2010 i va morir el 19 de febrer del 2011, setmanes abans de complir els noranta-un anys. Va morir sense descendència directa i només set persones −quatre antics estudiants− van assistir al funeral de comiat. El seu cos va ser incinerat i les cendres llançades, tal com havia demanat, en una regió de Florianópolis que apreciava molt.

En una entrevista a finals del 2010, uns tres mesos abans de la seva mort, quan va reeditar Quatro poetas da Catalunha, un periodista li va preguntar si la seva vida no serviria per fer una pel·lícula, a la qual cosa va respondre: “És un diari. Però el diari soc jo, no és un quadern, ni un paper. Vaig néixer amb mi i moriré amb mi”.



Enregistraments

Joaquin Turina (1882-1949)
Homenaje a Sarasate
Intèrpret/s:
Lluís Soler, violí; Dolores Portela, piano
Enregistrament original: 
LP Rozenblit BO 034
Font: 
© Paulo Egidio Lückman

Joan Manén (1883-1971)
Arietta Española
Intèrpret/s:
Lluís Soler, violí; Dolores Portela, piano
Enregistrament original: 
LP Rozenblit BO 034
Font: 
© Paulo Egidio Lückman

Joaquin Nin (1879-1949)
Tres comentarios: 1. Sobre un tema de Francisco Salinas
Intèrpret/s:
Lluís Soler, violí; Dolores Portela, piano
Enregistrament original: 
LP Rozenblit BO 034
Font: 
© Paulo Egidio Lückman

Francesc Manalt (1710-1759)
Sonata II (Vivace gracioso)
Intèrpret/s:
Lluís Soler, violí; Dolores Portela, piano
Enregistrament original: 
LP Rozenblit BO 034
Font: 
© Paulo Egidio Lückman

Lluís Soler (1920-2011)
Tablado Goyesco
Intèrpret/s:
Lluís Soler, violí; Dolores Portela, piano
Enregistrament original: 
LP Rozenblit BO 034
Font: 
© Dolores Maciel



CONTACTE

Associació Joan Manén
Consell de Cent 490 àtic 1a
08013 Barcelona
associacio@joanmanen.cat


93 265 24 45
663 006 665
AMB EL SUPORT DE




Segueix-nos!


CAT
/
ES
/
EN