Pere Paulí

Pere Paulí Melendez va ser fill de Pablo Paulí i Prudencia Melendez i va iniciar-se en el món de la música com a membre del cor de l’Orfeó Gracienc mentre treballava d’aprenent en un banc. Va ser a l’Orfeó on es va formar i va estudiar cant amb la professora Júlia Cerdà que, reconeixent les grans facultats vocals de Paulí des dels primers moments, el tingué per deixeble predilecte, i l’adaptà al seu mètode de cant que tants bons resultats va obtenir. La seva veu va destacar ràpidament i durant els inicis de 1929 va ser presentat en petits recitals donats en els Asils de Santa Llúcia, de Sant Joan de Déu i de Sant Rafael de Barcelona, a mes d'una audició de caràcter privat a la Sala Mozart. Va obtenir audicions també amb Maria Barrientos i Francesc Viñas i va ser aquest últim qui, veient el seu gran potencial, el va aconsellar que marxés a estudiar a Milà. Viñas li va fer personalment una carta de recomanació. Pensionat pel Consell del Banc Urquijo Català, va emprendre aquest viatge cap a Milà el 19 d’abril de 1929 per perfeccionar els seus estudis amb el mestre Caffo. Ràpidament va cridar l’atenció, i la carrera va començar a desenvolupar-se amb una velocitat poc usual. L’octubre de 1929 va efectuar el seu debut al Teatro Politeama Rosetti de Trieste amb “Mefistofele” d’Arrigo Boito, sota el nom italianitzat de Piero Pauli, amb el que seria a partir d’aleshores reconegut. L’èxit d’aquest debut , en el que va cantar vuit funcions, fou rotund gràcies a una veu fresca, de timbre lluminós, generosa extensió i bona presència escènica, qualitats que li van permetre aconseguir contractes immediats dels teatres italians i, fins i tot, un contracte per enregistrar una òpera complerta. El diari “Il Piccolo”, de Trieste (26 octubre 1929) deia: "... Del tenor Paulí ha agradat molt la claredat i la flexibilitat del frasseig. L'emissió de la veu es produeix amb gran facilitat, modula amb gran finesa la frase musical, i té, a mes, una poc comuna resistència en la tessitura aguda, en la qual les seves notes adquireixen un esmalt relluent. Aquest artista també va obtenir intensos i càlids aplaudiments. Aconseguí un èxit sorollós en acabar la romança "Giunto sul passo estremo", cantada amb bella i fresca veu i amb un admiradíssim agut final".

Resulta molt curiós el fet que s’escollís a un jove debutant per fer un enregistrament d’una obra complerta per una casa discogràfica tant important com His Masters Voice en un moment, a més, on rarament s’enregistraven integrals operístiques i la majoria de solistes gravaven només els fragments principals. Aquest fet ens dona clarament la idea de l’excepcional nivell de preparació i qualitat de Paulí. Entre el 7 i el 22 de setembre de 1929 va enregistrar “Tosca” de Giacomo Puccini al costat de noms tant consagrats com Carmen Melis i Apollo Granforte amb l’Orquestra de la Scala de Milà dirigida per Carlo Sabajno.

El 7 de desembre es va presentar al Teatro Fraschini de Pavia amb tres funcions de “La Bohème” de Giacomo Puccini per tot seguit, continuar la seva fulgurant ascensió, debutar el dia 1 de gener de 1930 al Teatro alla Scala de Milà, un contracte molt probablement aconseguit gràcies als contactes que va fer arrel de l’enregistrament de “Tosca”. Les funcions de “La Bohème” el van refermar en una posició de prestigi dins l’estament musical que ja no va abandonar.

El 25 de febrer es va presentar al Gran Teatre del Casino de Monte Carlo representant “La Bohème” amb tant èxit que se li va ampliar el contracte fins el mes de març, representant a més “Madama Butterfly” de Giacomo Puccini, “Rigoletto” de Giuseppe Verdi i de nou “Mefistofele”, en un total de vint–i-dues funcions. Finalitzades, va tornar a Itàlia on l’esperava un contracte amb el Teatro Massimo de Palerm on hi va debutar el dia 23 d’abril en la primera de sis noves funcions de “Mefistofele”. El mes de maig enregistrà nous fragments operístics, en aquest cas de “La Bohème”, “Gianni Schicchi” i “Mefistofele”. Paulí va continuar amb les seves actuacions debutant el mes de setembre al Teatro Donizetti de Bérgam on va tornar a ser l’oficial Pinkerton a “Madama Butterfly”.

El gener de 1931 es va presentar al Teatro Duse de Bologna per debutar el rol de Mario Cavaradossi a “Tosca”, obra que curiosament va enregistrar abans d’interpretar-la en escena. A continuació va repetir títol al Teatro Filarmónico de Verona i va debutar a Niça, al Palais Mediterranée amb “Madama Butterfly”, rol en el que va també va assolir grans èxits a partir del 31 de gener al Teatro Regio de Torí, al costat de la soprano Rosetta Pampanini i el baríton Riccardo Stracciari. En aquest teatre va cantar a continuació “Tosca” amb la soprano Bianca Scacciati, abans de tornar a entrar en un estudi de gravació per enregistrar la seva segona òpera complerta; durant el mes d’abril, de nou amb l’orquestra de la Scala de Milà sota la direcció de Carlo Sabajno, Paulí va enregistrar “Carmen” de Georges Bizet, al costat de Gabriela Besanzoni, el seu germà Ernesto i Maria Carbone. Curiosament Paulí no va mai arribar a cantar el rol de Don José en escena. El mes de setembre de 1931 va debutar al Teatro La Fenice de Venècia on a partir del dia 10 va tornar a ser Pinkerton a “Madama Butterfly”.

Als inicis de1932 Paulí va debutar al Teatre de l’òpera de Cannes amb “Gianni Schicchi” i a continuació, durant tot el mes de gener, va ser el protagonista a “Mefistofele” amb al baix Nazzareno de Angelis i la soprano Pia Tassinari al Teatro Regio de Parma. Posteriorment va ser present a Como on va debutar un rol aparentment molt dramàtic per la seva vocalitat: Luigi a “Il Tabarro” de Giacomo Puccini. Curiosament en les mateixes funcions va combinar aquest rol amb un de molt més líric com és Rinuccio de “Gianni Schicchi”, dues òperes que formen part d’“Il Trittico” del compositor de Lucca. Precisament al Teatro del Giglio d’aquesta ciutat va cantar durant tot el mes de maig novament “Tabarro”, “Gianni Schicchi” i afegegint-hi “Tosca”. Posteriorment va retornar a Pavia per cantar en una nova edició de “Tosca”. La segona part de l’any va ser present a Mòdena, amb “Mefistofele”, Pisa amb “Madama Butterfly” i Torí, amb “Tosca”, per tancar l’any al Teatro Petruzzelli de Bari amb “Mefistofele” al costat del baix Vincenzo Bettoni.

El mes de gener 1933 va tornar a La Scala de Milà per cantar a “Gianni Schicchi”. Va continuar l’any cantant en les habituals temporades de teatres italians. El mes de setembre retorna a Montecarlo, aquest cop per cantar un rol que va freqüentar poc, Alfredo a “La Traviata” de Giuseppe Verdi. Va tancar l’any amb funcions de “La Bohème” als teatres Trianon de Montecatino i Sociale de Thiene.

El 1934 va ser un any important per la seva carrera ja que Paulí va signar un contracte que el va lligar diversos anys amb l’E.I.A.R. (Ente Italiano per le Audizione Radiofoniche). Fou el protagonista de la difusió radiofònica de moltes obres contemporànies, convertint-se en un artista molt sol·licitat per la seva versatilitat i especialització en aquest repertori. Abans però del seu debut en antena, Paulí va cantar a inicis d’any “La Bohème” al Teatro Regio de Torí i el 15 de març va protagonitzar l’estrena de l’òpera “Baldo” de Giovanni Cigogna al Teatro Filarmonico de Verona. El mes d’agost Paulí va debutar a les transmissions radiofòniques de l’E.I.A.R. amb “Ghismonda” de Renzo Bianchi i posteriorment amb “La sposa venduta” de Bedrich Smetana, iniciant així una llarga col·laboració.

Paulí va tornar a un repertori més “clàssic” el gener de 1935 al Teatro Sociale de Como, on va debutar el rol de Faust a l’obra homònima de Charles Gounod abans del nou retorn a La Scala de Milà per repetir títol, “Gianni Schicchi” del que en va esdevenir un veritable especialista. La resta de l’any va estar quasi en exclusiva dedicat a les transmissions radiofòniques efectuades a cavall entre els estudis de Torí i Roma, on va ser protagonista de títols com “Primavera Fiorentina” de Arrigo Pedrollo, “La Ghibellina” de Renzo Bianchi, “Il Tabarro” de Giacomo Puccini o “Goyescas” de Enric Granados.

A partir d’aleshores Paulí es va convertir ja en un intèrpret quasi exclusivament d’obres contemporànies, interpretant en contades ocasions els títols clàssics de repertori. Així el maig de 1936 va protagonitzar l’estrena mundial, al Teatro delle Muse d’Ancona de “Sulamita” de Amilcare Zanella amb la soprano Zita Fumagalli-Riva. A continuació va tornar als estudis de ràdio per interpretar òperes com “La Fiamma” de Ottorino Respighi, “Il diavolo nel campanile” de Adriano Lualdi, “L’ospite inatteso” de Riccardo Pick Mangiagalli, “Oceana” de Antonio Smareglia o “Turandot” de Ferruccio Busoni.

El 1937 va tornar al Teatro Reale de Roma per cantar funcions de “Lucrezia” d’Ottorino Respighi, al costat de Mario Basiola i Maria Caniglia i dedicant la resta de l’any als contractes radiofònics, aquest cop interpretant “Consuelo”d’ Alfonso Rendano o “Notturno Romantico” de Riccardo Pick Mangiagalli. Va finalitzar l’any tancant l’any interpretant el “Requiem” de Giuseppe Verdi a l Teatro Verdi de Trieste.

El gener de 1938 Paulí va interpretar per primer cop un òpera d´un compositor rus, “Kovantschina” de Modest Mussorsky al Teatro Carlo Felice de Gènova, amb artistes com Gino Vanelli o Luigi Rossi Morelli. Aquest rol el va tornar a interpretar el mes de febrer al Teatro San Carlo de Nàpols. L’abril fou protagonista de l’òpera “Miranda” de Pietro Canònica al Teatro dell’Opera di Roma, acompanyat pels barítons Tito Gobbi i Giuseppe Taddei. Un cop finalitzades les funcions tornà a participar en compromisos radiofònics interpretant “La morte di Frine” de Lodovico Rocca, “Crepuscolo” de Stevan Hristic, “La favola d’Orfeo” d’ Alfredo Casella o “L’amante in trappola” d’Arrigo Pedrollo. L’any el va cloure al Teatro Goldoni de Livorno, amb “Madama Butterfly” amb Rina Corsi i Gino Vanelli. Amb aquest mateix títol, Pauli va iniciar l’any 1939, al Teatro Coccia de Novara. Posteriorment va viatjar a Palerm per cantar a la temporada del Teatro Massimo de Palerm “Gianni Schicchi” i “La morte di Frine”. Aquell va ser un any especialment intens, així com 1940, pel que fa a la seva participació en emissions radiofòniques. Va participar a: “I figli del Re” de Engelbert Humperdinck, “Le nozze di Haura” d’Adriano Lualdi, “La fiera di Sorocinsky” de Modest Mussorsky, “La vida breve” de Manuel de Falla, “Il volto della Vergine” d’ Ezio Camussi o “La Veglia” d’Arrigo Pedrollo.

El 1941 Paulí va ser protagonista de la represa de “Jenufa” de Leos Janaceck al Teatro La Fenice de Venècia, amb la soprano Germana di Giulio. També fou de nou present als estudis radiofònics cantant “Filomena e l’infatuato” de Giovanni Francisco Malipiero o “Monte Ivnor” de Lodovico Rocca.

Com ja era habitual, l’any següent 1942, Paulí el va començar a les temporades clàssiques dels teatres, aquest cop al Teatro Bellini de Catània amb “La Bohème” per posteriorment formar part d’una temporada d’òpera contemporània organitzada al Teatro dell’Opera di Roma, en que va interpretar “Volo di notte 1942” de Luigi Dallapiccola al costat d’Antonio Melandri i Paolo Silveri.

Entre 1943 i 1946 Pauli va estar present als teatres italians, en moments destacats: el 14 d’abril de 1943 fou protagonista de la novena simfonia de Ludwig van Beethoven interpretada al Teatro Comunale de Bolonia al costat d’Onelia Fineschi, Cloe Elmo i Luciano Neroni; el 25 d’abril, també a Bologna, va interpretar “La resurrezione di Cristo” de Lorenzo Perosi sota la direcció d’’Antonino Votto; i el 1944 i 1945 va participar en diverses representacions de “Mefistofele” a Venècia i a Trieste.

El febrer de 1946 va ser present a la temporada del Teatro Grattacielo de Gènova, on va protagonitzar “Tosca” i “La Traviata”, aquesta darrera amb la soprano Margherita Carosio. Poc després va caure greument malalt. Va aturar completament la seva carrera i va marxar a viure a San Piero a Grada, prop de Pisa, amb la seva filla metgessa. Paulí no va tornar a cantar mai més, tot i sobreviure encara 20 anys. El 19 d’abril de 1967 va morir a la mateixa població on descansava, tancant una magnífica carrera i deixant un llegat discogràfic important gràcies a qual podem apreciar totes aquelles virtuts que el van fer tant valuós als escenaris.