Pere Paulí

Pere Paulí Meléndez va ser fill de Pablo Paulí i Prudencia Meléndez i va iniciar-se en el món de la música com a membre del cor de l’Orfeó Gracienc mentre treballava d’aprenent en un banc. Va ser a l’Orfeó on es va formar i on va estudiar cant amb la professora Júlia Cerdà que, reconeixent les grans facultats vocals de Paulí des dels primers moments, el tingué per deixeble predilecte i l’adaptà al seu mètode de cant que tan bons resultats va obtenir. La seva veu va destacar ràpidament i durant els inicis de 1929 va ser presentat en petits recitals als Asils de Santa Llúcia, Sant Joan de Déu i Sant Rafael de Barcelona, a més d’una audició de caràcter privat a la Sala Mozart. Va obtenir audicions també amb Maria Barrientos i Francesc Viñas, i va ser aquest últim qui, veient el seu gran potencial, li va aconsellar que marxés a estudiar a Milà. Viñas li va fer personalment una carta de recomanació. Pensionat pel Consell del Banc Urquijo Català, va emprendre aquest viatge cap a Milà el 19 d’abril de 1929 per perfeccionar els seus estudis amb el mestre Caffo. Ràpidament va cridar l’atenció, i la carrera va començar a desenvolupar-se a una velocitat poc usual. L’octubre de 1929 va efectuar el seu debut al Teatro Politeama Rossetti de Trieste amb “Mefistofele” d’Arrigo Boito, sota el nom italianitzat de Piero Pauli, amb el qual seria conegut a partir d’aleshores. L’èxit d’aquest debut, en què va cantar en vuit funcions, fou rotund gràcies a una veu fresca, de timbre lluminós i generosa extensió, i una bona presència escènica, qualitats que li van permetre aconseguir contractes immediats dels teatres italians i, fins i tot, un contracte per enregistrar una òpera completa. El diari Il Piccolo de Trieste (26 d’octubre de 1929) deia: "Del tenor Paulí ha agradat molt la claredat i la flexibilitat del fraseig. L’emissió de la veu es produeix amb gran facilitat, modula amb gran finesa la frase musical, i té, a més, una poc comuna resistència en la tessitura aguda, en la qual les seves notes adquireixen un esmalt relluent. Aquest artista també va obtenir intensos i càlids aplaudiments. Aconseguí un èxit sorollós en acabar la romança Giunto sul passo estremo, cantada amb bella i fresca veu i amb un admiradíssim agut final".

Resulta molt curiós el fet que s’escollís un jove debutant per fer un enregistrament d’una obra completa per a una casa discogràfica tan important com His Masters Voice en un moment, a més, en què rarament s’enregistraven integrals operístiques i la majoria de solistes gravaven només els fragments principals. Aquest fet ens dona clarament la idea de l’excepcional nivell de preparació i qualitat de Paulí. Entre el 7 i el 22 de setembre de 1929 va enregistrar “Tosca” de Giacomo Puccini al costat de noms tan consagrats com Carmen Melis i Apollo Granforte amb l’Orquestra de la Scala de Milà dirigida per Carlo Sabajno.

El 7 de desembre es va presentar al Teatro Fraschini de Pavia amb tres funcions de “La bohème” de Giacomo Puccini per, tot seguit, continuar la seva fulgurant ascensió i debutar el dia 1 de gener de 1930 al Teatro alla Scala de Milà, un contracte molt probablement aconseguit gràcies als contactes que havia fet arran de l’enregistrament de “Tosca”. Les funcions de “La bohème” el van refermar en una posició de prestigi dins l’estament musical, que ja no va abandonar.

El 25 de febrer es va presentar al Gran Teatre del Casino de Montecarlo representant “La bohème” amb tant èxit que se li va ampliar el contracte fins al mes de març, temps durant el qual va representar, a més, “Madama Butterfly” de Giacomo Puccini, “Rigoletto” de Giuseppe Verdi i de nou “Mefistofele”, en un total de vint-i-dues funcions. Un cop finalitzades, va tornar a Itàlia on l’esperava un contracte amb el Teatro Massimo de Palerm on va debutar el dia 23 d’abril en la primera de sis noves funcions de “Mefistofele”. El mes de maig enregistrà nous fragments operístics, en aquest cas de “La bohème”, “Gianni Schicchi” i “Mefistofele”. Paulí va continuar amb les seves actuacions debutant el mes de setembre al Teatro Donizetti de Bérgam on va tornar a ser l’oficial Pinkerton a “Madama Butterfly”.

El gener de 1931 es va presentar al Teatro Duse de Bolonya per debutar en el rol de Mario Cavaradossi a “Tosca”, obra que curiosament havia enregistrat abans d’interpretar-la en escena. A continuació, va repetir títol al Teatro Filarmonico de Verona i va debutar a Niça, al Palais de la Méditerranée amb “Madama Butterfly”, rol amb què també va assolir grans èxits a partir del 31 de gener al Teatro Regio de Torí, al costat de la soprano Rosetta Pampanini i el baríton Riccardo Stracciari. En aquest teatre va cantar a continuació “Tosca” amb la soprano Bianca Scacciati, abans de tornar a entrar en un estudi de gravació per enregistrar la seva segona òpera completa; durant el mes d’abril, de nou amb l’orquestra de la Scala de Milà sota la direcció de Carlo Sabajno, Paulí va enregistrar “Carmen” de Georges Bizet, al costat de Gabriela Besanzoni, el seu germà Ernesto i Maria Carbone. Curiosament, Paulí no va arribar mai a cantar el rol de Don José en escena. El mes de setembre de 1931 va debutar al Teatro La Fenice de Venècia on a partir del dia 10 va tornar a ser Pinkerton a “Madama Butterfly”.

Als inicis de 1932, Paulí va debutar al Teatre de l’Òpera de Canes amb “Gianni Schicchi” i, a continuació, durant tot el mes de gener, va ser el protagonista de “Mefistofele”, amb el baix Nazzareno de Angelis i la soprano Pia Tassinari, al Teatro Regio de Parma. Posteriorment va ser present a Como on va debutar en un rol aparentment molt dramàtic per a la seva vocalitat: Luigi a “Il tabarro” de Giacomo Puccini. Curiosament, en les mateixes funcions va combinar aquest rol amb un de molt més líric com és Rinuccio de “Gianni Schicchi”, dues òperes que formen part d’“Il trittico” del compositor de Lucca. Precisament al Teatro del Giglio d’aquesta ciutat va cantar durant tot el mes de maig novament “Il tabarro”, “Gianni Schicchi” i hi va afegir “Tosca”. Posteriorment va retornar a Pavia per cantar en una nova edició de “Tosca”. La segona part de l’any va ser present a Mòdena amb “Mefistofele”, a Pisa amb “Madama Butterfly” i a Torí amb “Tosca”, per tancar l’any al Teatro Petruzzelli de Bari amb “Mefistofele” al costat del baix Vincenzo Bettoni.

El mes de gener 1933 va tornar a La Scala de Milà per cantar en “Gianni Schicchi”. Va continuar l’any intervenint en les habituals temporades dels teatres italians. El mes de setembre retornà a Montecarlo, aquest cop per cantar un rol que va freqüentar poc, Alfredo a “La traviata” de Giuseppe Verdi. Va tancar l’any amb funcions de “La bohème” als teatres Trianon de Montecatini i Sociale de Thiene.

El 1934 va ser un any important per a la seva carrera, ja que Paulí va signar un contracte que el va lligar diversos anys amb l’EIAR (Ente Italiano per le Audizioni Radiofoniche). Fou el protagonista de la difusió radiofònica de moltes obres contemporànies, de manera que es convertí en un artista molt sol·licitat per la seva versatilitat i especialització en aquest repertori. Abans, però, del seu debut en antena, Paulí va cantar a inicis d’any “La bohème” al Teatro Regio de Torí, i el 15 de març va protagonitzar l’estrena de l’òpera “Baldo” de Giovanni Cicogna al Teatro Filarmonico de Verona. El mes d’agost Paulí va debutar a les transmissions radiofòniques de l’EIAR amb “Ghismonda” de Renzo Bianchi i posteriorment amb “La sposa venduta” de Bedrich Smetana. Es va iniciar així una llarga col·laboració.

Paulí va tornar a un repertori més “clàssic” el gener de 1935 al Teatro Sociale de Como, on va debutar en el rol de Faust a l’obra homònima de Charles Gounod abans del nou retorn a La Scala de Milà per repetir títol, “Gianni Schicchi”, del qual va esdevenir un veritable especialista. La resta de l’any va estar dedicat quasi en exclusiva a les transmissions radiofòniques efectuades a cavall entre els estudis de Torí i Roma, on va ser protagonista de títols com “Primavera fiorentina” d’Arrigo Pedrollo, “La Ghibellina” de Renzo Bianchi, “Il tabarro” de Giacomo Puccini o “Goyescas” d’Enric Granados.

A partir d’aleshores Paulí es va convertir ja en un intèrpret quasi exclusivament d’obres contemporànies, de manera que va interpretar en comptades ocasions els títols clàssics de repertori. Així, el maig de 1936 va protagonitzar l’estrena mundial, al Teatro delle Muse d’Ancona, de “Sulamita” d’Amilcare Zanella amb la soprano Zita Fumagalli-Riva. A continuació, va tornar als estudis de ràdio per interpretar òperes com “La fiamma” d’Ottorino Respighi, “Il diavolo nel campanile” d’Adriano Lualdi, “L’ospite inatteso” de Riccardo Pick Mangiagalli, “Oceana” d’Antonio Smareglia o “Turandot” de Ferruccio Busoni.

El 1937 va tornar al Teatro Reale de Roma per cantar funcions de “Lucrezia” d’Ottorino Respighi, al costat de Mario Basiola i Maria Caniglia. Va dedicar la resta de l’any als contractes radiofònics, aquest cop interpretant “Consuelo” d’Alfonso Rendano o “Notturno romantico” de Riccardo Pick Mangiagalli. Va finalitzar l’any interpretant el “Requiem” de Giuseppe Verdi al Teatro Verdi de Trieste.

El gener de 1938 Paulí va interpretar per primer cop una òpera d’un compositor rus, “Khovànsxina” de Modest Mussorgski al Teatro Carlo Felice de Gènova, amb artistes com Gino Vanelli o Luigi Rossi Morelli. Aquest rol el va tornar a interpretar el mes de febrer al Teatro San Carlo de Nàpols. A l’abril fou protagonista de l’òpera “Miranda” de Pietro Canonica al Teatro dell’Opera di Roma, acompanyat pels barítons Tito Gobbi i Giuseppe Taddei. Un cop finalitzades les funcions, tornà a participar en compromisos radiofònics interpretant “La morte di Frine” de Lodovico Rocca, “Crepuscolo” de Stevan Hristic, “La favola d’Orfeo” d’Alfredo Casella o “L’amante in trappola” d’Arrigo Pedrollo. L’any el va cloure al Teatro Goldoni de Livorno, amb “Madama Butterfly” al costat de Rina Corsi i Gino Vanelli. Amb aquest mateix títol, Paulí va iniciar l’any 1939 al Teatro Coccia de Novara. Posteriorment va viatjar a Palerm per cantar en la temporada del Teatro Massimo de Palerm “Gianni Schicchi” i “La morte di Frine”. Aquell va ser un any especialment intens, així com el 1940, pel que fa a la seva participació en emissions radiofòniques. Va participar a “I figli del Re” d’Engelbert Humperdinck, “Le nozze di Haura” d’Adriano Lualdi, “La fiera di Sorocincy” de Modest Mussorgski, “La vida breve” de Manuel de Falla, “Il volto della Vergine” d’Ezio Camussi o “La veglia” d’Arrigo Pedrollo.

El 1941 Paulí va ser protagonista de la represa de “Jenufa” de Leos Janácek al Teatro La Fenice de Venècia, amb la soprano Germana di Giulio. També fou de nou present als estudis radiofònics cantant “Filomena e l’infatuato” de Giovanni Francisco Malipiero o “Monte Ivnor” de Lodovico Rocca.

Com ja era habitual, l’any següent (1942), Paulí el va començar a les temporades clàssiques dels teatres, aquest cop al Teatro Bellini de Catània amb “La bohème”, per posteriorment formar part d’una temporada d’òpera contemporània organitzada al Teatro dell’Opera di Roma, en què va interpretar “Volo di notte 1942” de Luigi Dallapiccola al costat d’Antonio Melandri i Paolo Silveri.

Entre 1943 i 1946 Paulí va ser present als teatres italians en moments destacats: el 14 d’abril de 1943 fou protagonista de la novena simfonia de Ludwig van Beethoven interpretada al Teatro Comunale de Bolonya al costat d’Onelia Fineschi, Cloe Elmo i Luciano Neroni; el 25 d’abril, també a Bolonya, va interpretar “La risurrezione di Cristo” de Lorenzo Perosi sota la direcció d’Antonino Votto; el 1944 i el 1945 va participar en diverses representacions de “Mefistofele” a Venècia i a Trieste.

El febrer de 1946 va ser present a la temporada del Teatro Grattacielo de Gènova, on va protagonitzar “Tosca” i “La traviata”, aquesta darrera amb la soprano Margherita Carosio. Poc després va caure greument malalt. Va aturar completament la seva carrera i va marxar a viure a San Piero a Grada, prop de Pisa, amb la seva filla metgessa. Paulí no va tornar a cantar mai més, tot i viure encara vint anys més. El 19 d’abril de 1967 va morir a la mateixa població on descansava, tancant una magnífica carrera i deixant un llegat discogràfic important gràcies al qual podem apreciar totes aquelles virtuts que el van fer tan valuós als escenaris.