Marià Perelló

Marià Perelló i Fiol fou un prestigiós violinista català. El seu nom apareix sovint als diaris catalans de l’època amb la forma de Marian Perelló, ja que Marian era una forma habitual de pronunciar Mariano en aquesta llengua, tot i que la forma correcta sigui Marià.

Fou fill de Joan Perelló i Bonet i de Joana Baptista Fiol i Cabrisas, que s’havien casat ambdós amb 22 anys a la parròquia de la Puríssima Concepció de Barcelona el 23 de setembre de 1875. El seus avis paterns foren l'ebenista Marià Perelló i Montaner, natural de Palma i fill de mallorquins, i Paula Bonet i Juncosa de Cornudella de Montsant i pares de la mateixa població, Marc Fiol i Margarita Cabrisas, ambdós naturals de Maó. El pare de Marià, Joan Perelló i Bonet, fou un comerciant que va arribar a ser corredor reial del Comerç de Barcelona i membre de la junta del Casino Mercantil. Marià Perelló va tenir al menys quatre germans: Paulina (traspassada el 1877), Margarida (nascuda el 1880), Joana (nascuda el 1881) i Pere (nascut el 1883). Pere Perelló i Fiol fou funcionari de l’Ajuntament de Barcelona, i va ser director d’organització de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1928. Va morir el 2 de setembre de 1954.

Marià Perelló inicià els seus estudis, de solfeig i teoria musical, amb el mestre i organista Bonaventura Pla, a l’Escola Municipal de Música. El 14 de novembre de 1895 va participar en un concert múltiple al Teatre Líric, juntament amb Enric Granados, Enric Morera, Isaac Albéniz, Lluís Millet, la soprano Viñas, Montserrat Sampere i l’Orfeó Gracienc, organitzat per Albéniz en benefici de les famílies dels reservistes de la Vila de Gràcia (encara no incorporada a Barcelona). L’acte pretenia proporcionar una ajuda a aquestes famílies, la majoria amb fills petits, i de les quals els homes havien estat cridats a files per combatre a la guerra de Cuba, iniciada al febrer d’aquell any.

L’any 1898 va començar a estudiar amb el violinista belga Mathieu Crickboom, per consell d’Isaac Albéniz. Crickboom havia arribat a Barcelona a finals de 1895, com a membre de l’anomenat Quartet Belga contractat per la Societat Catalana de Concerts, presidida aleshores per Alfred García-Faria. Crickboom va establir-se a la ciutat catalana on va romandre al llarg de molts anys. Aquí va fundar la Societat Filharmònica de Barcelona i l’Escola d’aquesta societat al juliol de 1897, com a continuadores de la tasca de la Societat Catalana de Concerts, dissolta per decisió dels seus socis poc abans. Justament l’any 1897, l’Escola Municipal de Barcelona va atorgar un diploma de piano a Marià Perelló amb la qualificació d’excel·lent, la qual cosa demostra que no només es va interessar per l’estudi del violí. De fet, trobem una crònica d’un concert, a l’Ateneu de Tortosa, del novembre de 1934 i un anunci de concert del 1935, al Teatre Bartrina de Reus, en els quals s’informava de la participació de la violinista tortosina Nativitat Ferreres i Llasat (1915-1999) acompanyada al piano per Marià Perelló. Segons aquests retalls, Marià Perelló era el professor de Nativitat Ferreres.

L’any 1898 Perelló va conèixer Isaac Albéniz, el qual va insistir a presentar-li Crickboom i a proposar-li que fes classes amb ell. El belga treballava aleshores de violinista als concerts del Teatre Líric de Barcelona. En aquell moment, Albéniz es trobava de pas a Barcelona, vivia a casa de la seva sogra al carrer Gran de Gràcia, a prop de Fontana i a prop d’una zona on, uns anys més tard, s’inauguraria el Teatre Bosc.

El 27 de juny de 1899 Marià Perelló, ja com a alumne de l’Acadèmia de Crickboom, guanyà un concurs d’interpretació de violí de la Societat Filharmònica de Mathieu Crickboom a la Sala Estela de Barcelona, és a dir, a la sala del fabricant de pianos Estela & Bernareggi. El jurat del concurs estava format pels músic més rellevants de la Societat, juntament amb altres de convidats a l’esdeveniment, com ara Crickboom, Claudi Martínez Imbert -que presidia el jurat-, Enric Ainaud, Joaquim Malats, Domènec Mas i Serracant i Enric Granados. Entre els concursants, hi trobem violinistes de relleu: Joan Costa, Dolors Goletti i Grané, Marià Perelló, Ina Littell -que guanyà el segon premi-, Claudi Vidal i Lluís Pichot. L’endemà, el 28 de juny, Perelló va participar en un concert de la Filharmònica, interpretant amb Lluís Pichot el Concert per a dos violins de Georg Friedrich Händel, acompanyats al piano per Domènec Mas.

En els exàmens de 1900, Perelló va aconseguir un primer accèssit en el curs superior. Quan Crickboom va marxar temporalment a Brussel·les, aquell 1900, Perelló va viatjar a la capital belga per continuar els seus estudis amb ell, gràcies a una beca concedida per Guillermo de Morphy y Ferriz de Guzmán, comte de Morphy, que havia mort l’any anterior. Crickboom va incorporar Perelló en el seu quartet com a segon violí mentre van viure a Brussel·les. De tornada a Barcelona, Perelló va passar a formar part de la Societat Filharmònica, inicialment com a alumne destacat, però participant a partir de 1901 en concerts de cambra i amb orquestra. Formà part dels concerts de la Societat al llarg de molts anys, al costat de Crickboom i de la seva esposa Renée, pianista, i de noms importants de la Societat com Enric Granados, Pau Casals, Francesca Vidal (violoncel·lista, futura parella sentimental de Pau Casals), Joan Forns, Jean du Chastain, Elsa Ruegger, Inna Littell, Clotilde Kleeberg o Léon van Hout.

Va debutar com a solista en aquesta Societat el 3 de març de 1901, interpretant el Concert en la menor op. 22, de Giovanni Battista Viotti. Un altre intèrpret d’aquell concert fou Alexandre Ribó, que interpretà el Concert per a piano i orquestra en re menor de Felix Mendelssohn. En aquell moment, Perelló era encara alumne de l’escola de Crickboom, segons el programa de mà del concert i segons destacava una part de la premsa, que afegia que la seva primera participació com a solista en un concert no havia estat del tot reeixida: “L'alumne Perelló tocà un concert de Viotti, per a violí, acompanyat per l'orquestra, amb bones disposicions, però ni la intensitat de so que va donar al seu instrument, ni el domini mecànic, sobretot, estan a l’alçada per poder tocar sol, pot ser que en això influís l'emoció de veure’s per primera vegada davant tan nombrós públic. Creiem que aquesta va ser la causa del seu poc èxit”. Per al crític del Diario de Barcelona, l’actuació de Perelló va ser, no obstant, prou bona: «El alumno señor Perelló tiene todas las cualidades que da una buena enseñanza: la calidad del sonido, el arte del fraseo, el manejo del arco; ahora es poco más que un niño, y, por lo tanto, no puede exigírsele más cantidad de sonido, ni más fuerza de expresión, que vendrán seguramente con el tiempo. Para adquirirlas deben servirle de estímulo los aplausos con que fue obsequiado en el concierto de Viotti».

Al juliol següent, Perelló guanyava un segon premi en els exàmens de l’escola de Crickboom, dels cursos de segon nivell de violí. El jurat el presidia Isaac Albéniz i en formaven part Domènec Mas i Serracant, Alexandre Ribó, Enric Ainaud i Emili Meriz i Marín.

Un any més tard, al juliol de 1902, Perelló obtenia una menció d’honor en els exàmens de l’Escola, celebrats públicament a la Sala Chassaigne de Barcelona, del fabricant de pianos Chassaigne Frères amb seu al número 3 del carrer Fortuny. Aquest concurs corresponia ja al títol superior, amb classes impartides per Mathieu Crickboom, i suposava la fi dels seus estudis a l’Escola de la Filharmònica. Gairebé un any més tard, el 10 de maig de 1903, la Societat oferia un concert amb Perelló de solista, al Teatre Novedades de Barcelona, que es podria considerar el seu debut professional, acabada l’etapa d’estudiant. En aquest concert va interpretar el Concert per a violí i orquestra en la menor d’Henri Vieuxtemps (la premsa no va indicar si es tractava de l’op. 25, de l’op. 37 o de l’op. 49). Pocs dies més tard compartia concert amb les germanes Júlia i Angeleta Bello, Lluís Pichot i Gironès i Josep Català i Rufí, tots ells alumnes de Crickboom, a la Sala Chassaigne. I participava també en un concert del violinista Lluís Pichot, el 21 de juny al Teatre El Dorado de Barcelona, en el qual també van participar els violinistes Josep Català i Joan Figueras, a més del pianista Ferran Via. Un nou concert, a la tardor, tancava les seves participacions del 1903: al Teatre Principal s’oferí el quart concert de la sèrie de la Filharmònica de Crickboom, que va comptar també amb la violoncel·lista Francesca Vidal, Enric Granados al piano i Joan Forns a la viola.

Perelló va marxar aleshores a estudiar a Brussel·les, per continuar estudis amb Crickboom i també per compartir-hi concerts. A la capital belga, Perelló va triomfar en concerts entre 1903 a 1905. La premsa barcelonina es va fer ressò l’abril de 1905 del concert a la Salle Érard de Brussel·les en el qual van intervenir els alumnes de Crickboom Ina Littell, Marie-Josepha du Chastain i Marià Perelló. Dies més tard, Perelló i Littell van oferir un nou concert a la mateixa sala, ara amb Kissey Guillain. A la ciutat Perelló va tornar a coincidir amb Albéniz durant el darrer any de la seva estada.

El primer concert que va oferir ja de nou a Barcelona va tenir lloc al mes de juny de 1905 a l’Associació Wagneriana de Barcelona. Va ser contractat aleshores com a professor de l’escola de Crickboom, del carrer Consell de Cent de Barcelona. El 23 de novembre va repetir concert per a l’Associació Wagneriana, acompanyat al piano per Pere Asbert. A partir de la seva tornada va oferir nombrosos concerts a Barcelona, alguns amb Crickboom i d’altres sota la direcció de Joan Lamote de Grignon. Fins i tot en va fer algun en companyia d’Isaac Albéniz, com el que van oferir tots dos mentre estiuejaven a Tiana pel setembre de 1906, en una festa que comptà també amb altres artistes, com ara Alexandre Ribó (piano), Joana Aleu (soprano), Gonzalo Tintorer Latour (piano) i Joaquim Malats (piano). Abans, però, havia participat en un concert al Teatre Principal de Girona, el dia 11 de març de 1906, acompanyat al piano per Frank Marshall, llavors sotsdirector de l’Acadèmia Granados, i posteriorment en dos concerts, els dies 26 i 28 de maig de 1906, amb Mathieu Crickboom, Renée Crickboom, Enric Granados i Inna Littell.

Després d’aquest concert, al juliol de 1906, va marxar a Brussel·les en una gira de concerts Després del seu retorn a la capital catalana, Marià Perelló passava a formar part del professorat de l’Acadèmia Granados, en el curs que començà pel setembre de 1906. Amb ell s’iniciaven els cursos de violí d’aquest escola, que fins llavors no havia comptat amb aquest tipus de classes: “La Academia Granados ha ampliado la instrucción musical con un curso de violín, nombrando al efecto profesor a D. Mariano Perelló, primer violinista de las audiciones de cámara de dicho Centro”, segons el Diario de Barcelona. L’escola de Crickboom desapareixia definitivament.

L’any 1907 va tornar a marxar a Bèlgica, on va participar en concerts amb el matrimoni Crickboom i la mezzosoprano francesa Jeanne Raunay, segons la publicació del mes d’agost de La Saison de Spa (Lieja, Bèlgica). Immediatament va tornar a Barcelona a temps per iniciar el curs de l’Acadèmia Granados.

El 10 de maig de 1908 Perelló es presentava per primer cop al Palau de la Música Catalana, en un concert memorable amb Enric Granados, amb música de Beethoven, Lekeu i Grieg. Va dir el Diario de Barcelona: “El señor Perelló se acreditó anoche como violinista serio y de excelente escuela: el arco suelto, la agilidad de los dedos, el tono que saca a su violín, merecen elogio: le falta fuerza y robustez de sonido, pero cuando se toca la sonata de Lekeu con la seguridad y la valentía con que lo hizo, hay que reconocer en el joven artista cualidades muy poco comunes para el cultivo de la música de cámara”. Pocs dies després, el 31 de maig, era amb el pianista Ricard Vives amb qui oferia un concert, en aquest cas a la Societat Salut Sport Club. A finals d’any, el 8 de desembre, tornava al Palau de la Música Catalana amb Ricard Vives (piano), Enric Casals (segon violí), Joan Forns (viola) i Josep Rabentós (violoncel), en el primer dels dos concerts en els quals participaria en aquella temporada al Palau. El segon va tenir lloc el 31 de gener de 1909, amb la soprano Francesca Correa i el pianista Ferran Via. En aquest concert es va oferir la primera audició de “Liliana” de Jaume Pahissa, entre altres novetats. Al cap de poc, marxava cap a Bèlgica per fer una nova gira artística de la mà de Mathieu Crickboom. Va tornar a Barcelona pel setembre de 1909 a temps per fer-se càrrec, un cop més, de les classes de violí de l’Acadèmia Granados.

Al mes de març de 1910 va prendre part en la fundació de la Societat Catalana de Concerts de Música de Cambra, creada a partir del Trio Granados, formada per Josep Rabentós (violoncel), Perelló (violí) i Enric Granados (piano). Al maig va participar en un concert de l’Orfeó de Blanes, en aquella localitat costanera, amb l’orfeó d’homes dirigit per Emili Mestre, el d’infants per Joan Albertí i amb la companyia al piano de Ricard Vives. Al juny d’aquell any participaven Perelló, Rabentós i Vives en un concert en el Coliseo Imperial de Girona, en un acte organitzat per la comercial gironina Sobrequés i Reitg. De la recaptació d’aquest concert se’n destinà el cinquanta per cent a la subscripció d’un monument funerari a les heroïnes de la Companyia de Santa Bàrbara del setge de 1809, un monument que es volia aixecar a la ciutat. Amb altres aportacions al llarg de molts anys, es va construir el monument a la capella de Sant Narcís de l’església parroquial de Sant Feliu. No va ser fins al 4 de juny de 1925 que es va poder inaugurar el monument. Després d’un ràpid viatge a Bèlgica, al juliol de 1910 va oferir un recital amb el pianista Ricard Vives, al Cercle Artístic.

Va iniciar l’any 1911 amb un concert celebrat el 25 de gener a la Sala del Fayans Català, amb motiu de l’exposició d’obres de Laura Albéniz, Néstor Fernández de la Torre, Ismael Smith i Marià Andreu, acompanyat de Frank Marshall i Josep Rabentós. En aquesta exposició es va presentar a Barcelona un retrat de Granados fet per Fernández de la Torre. A començaments de l’any 1911, es va fundar un conjunt que havia de ser un dels més importants de la música de cambra espanyola del seu temps: el Trio Barcelona. El van formar Marià Perelló (violí), Joaquim Pere Marès i Gribbin (violoncel) i Ricard Vives (piano). El febrer de 1911 sortien de gira, oferint un concert al Teatre Principal de Burgos, organitzat per la Societat Filharmònica de la ciutat. Tornarien a aquell mateix indret exactament vuit anys després, el 1929.

A començaments de l’any 1912 Perelló i Ricard Vives van fer una gira per Sant Sebastià, Pamplona, Logronyo, Lugo, Madrid i València. A finals d        ‘any, el 29 de desembre, l’Acadèmia Granados acollia un concert dels seus músics, incloent-hi el fundador, Enric Granados, a més de Marià Perelló, Frederic Longàs i Pere Marès. L’any 1913, Enric Granados informava per carta a Marc Jesús Bertran de la fundació del Doble Quintet Granados, i hi incloïa els noms dels intèrprets que l’havien de constituir: José Calvera Ancyrós (flauta), Joaquim Sadurní i Gurguí (fagot), Cassià Carles i Junqué (oboè), Joan Vives i Molas (clarinet), Santiago Richart i Pérez (trompa), Marià Perelló (primer violí), Alfons Vila (segon violí), Jordi Estera Mora (viola), Josep Rabentós i Canals (violoncel) i Pere Valls i Duran (contrabaix). No obstant, el primer concert d’aquesta formació va tenir com a intèrpret de violoncel Joan Rivas en comptes de Josep Rabentós.

L’any 1913 es va fundar l’Associació de Música Da Camera, amb l’objectiu de difondre a Barcelona la música de cambra, però també la música d’orquestra. En van ser els fundadors Joan Rabentós i Marià Perelló. Aquesta històrica agrupació es va presentar al Palau de la Música Catalana el 14 d’abril de 1913. Sota la direcció de Josep Rabentós, hi van participar Marià Perelló, Josep Vila (flauta), Alfons Vila (violí) i Blai Net (piano), en diferents obres amb orquestra, incloent-hi el Concert núm. 5 de Brandenburg de Johann Sebastian Bach, dues Danses hongareses de Johannes Brahms i “Eine Kleine Nachtmusik” de Wolfgang Amadeus Mozart. Al programa de mà d’aquest concert s’hi anunciava ja el segon de la sèrie, el de l’1 de maig següent, amb la veu de Mercè Plantada, Ricard Vives (piano), Marià Perelló (violí), Alfons Vila (violí), Joan Ribas (viola), Lluís Sánchez (viola) i Josep Rabentós (violoncel). El tercer concert, del 12 de juny de 1913, va comptar amb la participació del pianista Carles G. Vidiella, amb l’orquestra de l’Associació dirigida per Josep Rabentós. Vidiella no oferia gaires concerts en aquella època i la crítica es va mostrar entusiasmada amb la seva capacitat interpretativa.

El 8 de juny de 1913 Perelló va participar també en la formació més ambiciosa de l’Acadèmia Granados: el seu Doble Quintet. Al novembre la premsa catalana anunciava la imminent gira internacional del Trio Barcelona. Va ser just després dels dos Concerts Crickboom del Palau de la Música Catalana, oferts els dies 10 i 13 de novembre. Perelló va participar en el del dia 10 interpretant amb Crickboom el Concert per a dos violins en re menor de Bach. Ricard Vives va participar en el del dia 13. La gira els duria a actuar en diferents sales: la Klindworth-Scharwenka-Saal de Berlín, la Nouvelle Salle de Brussel·les i la Schola Cantorum de París. El 22 de novembre van oferir amb gran èxit un concert a la Klindworth-Scharwenka-Saal de Berlín: “El concert ha merescut una ovació inoblidable. Ho telegrafio perquè sé que la nova deu alegrar Catalunya. J. B.”. A finals de mes, el 27 de novembre, l’èxit es reproduïa a Brussel·les i la nit de l’1 de desembre tornaven les ovacions, ara a París. De tornada de la gira es van presentar al Palau de la Música Catalana, el 14 de desembre de 1913, amb el mateix programa que havien interpretat en les esmentades capitals europees: el Trio op. 70 de Beethoven, el Trio op. 110 de Robert Schumann i el Trio op. 65 d’Antonín Dvorák. “N’estem tan mancats d’aquesta excelsa música!”, deia el cronista de La Veu de Catalunya. L’èxit de la gira i del concert al Palau es va consolidar amb un banquet en honor del trio, celebrat al restaurant El Rhin de Barcelona.

Com es pot veure, l’activitat de Perelló havia esdevingut molt intensa aquell any de 1913, ja que havia participat en la creació de l’Associació de Música Da Camera, el Trio Barcelona i el Doble Quintet de l’Acadèmia Granados, i en d’altres aparicions en concert amb diferents intèrprets. El 1914 va començar amb un concert del Trio Barcelona a l’Ateneu de Madrid, la nit del dia 21 de gener. Van repetir el concert al Palau Reial davant la infanta Isabel, una gran melòmana i permanent protectora dels bons músics. Un cop a Barcelona, Perelló va participar en un concert de l’Associació de Música Da Camera el 29 de gener, amb Blai Net (piano), Josep Rabentós (violoncel), Alfons Vila (violí) i Joan Ribas (viola). De Barcelona a Girona, on el dia 25 de febrer el Trio Barcelona va oferir un concert al Teatre Principal, organitzat per la comercial Sobrequés i Reitg amb el mateix programa que els concerts que havia ofert a Berlín, París, Brussel·les i Madrid, segons la premsa. Al Palau de la Música Catalana, el dia 1 d’abril, van tornar a demostrar les seves capacitats interpretatives, ara amb la participació de la cantant polonesa Maria Freund (de Breslau).

Una malaltia va provocar aleshores una aturada forçada en la carrera de Perelló i en l’activitat del grup. Es va anunciar un concert del conjunt pel novembre de 1914, que no es va poder celebrar (“continuant la malaltia del celebrat violinista Marià Perelló, segueixen ajornats els dos concerts que havia d’oferir en el mes de novembre el Trio Barcelona”, deia el Diario de Barcelona l’1 de desembre de 1914). El 27 de març de 1915 va reaparèixer en un concert a la Sala Mozart de Barcelona interpretant trios de Beethoven, Schumann i Brahms amb Josep Rabentós i el pianista Frank Marshall, i posteriorment al Palau de la Música Catalana amb els mateixos intèrprets, el 12 d’abril de 1915. El Trio Barcelona va tornar llavors a actuar a Girona, en un concert que va tenir lloc l’1 de maig, acompanyats de la gran soprano Maria Barrientos, aleshores en la plenitud de la seva carrera internacional. Els quatre intèrprets van fer una important gira per teatres d’Espanya que va incloure, entre altres, les ciutats de Saragossa, Pamplona, Logronyo, Vitòria (on es va cancel·lar el concert per malaltia de la cantant), Bilbao, Santander, Gijón, Oviedo, Valladolid, València, Granada, Múrcia i Alacant, segons hemeroteques. Van tornar a Barcelona per oferir, el Trio Barcelona, un concert al Palau de la Música Catalana el 19 de desembre, en una sessió dedicada a Robert Schumann.

L’activitat concertística de Perelló va continuar amb concerts com el que va tenir lloc a la Sala Granados, on ell continuava donant classes de violí, i concerts amb el Trio Barcelona al Cercle Artístic i al Palau pel desembre de 1915, a la Sala Mozart al maig de 1916 i gires per Espanya durant aquell mateix any per Osca, Àvila, Lleó, Vigo, Palma i Madrid. Aquesta gira es va anunciar pocs dies abans de la mort d’Enric Granados, ocorreguda el 24 de març a les fredes aigües del canal de la Mànega. Malgrat la mort del seu fundador i director, l’Acadèmia Granados va continuar en actiu, i pel setembre de 1916 presentava el seu professorat per al curs 1916-1917, que incloïa Perelló en les classes de violí, juntament amb Joan Massià i Simone Saunier com a auxiliar en les tasques d’ensenyament. Aquesta jove violinista, que havia estudiat amb Perelló, havia participat ja en concerts públics, com ara el de l’Associació Da Camera del 17 de maig de 1914 i el del 16 d’abril de 1915, a favor de la Creu Roja belga, ambdós celebrats al Palau de la Música Catalana.

El 25 de juny de 1916 el Doble Quintet de l’Acadèmia Granados oferia un concert al Palau de la Música Catalana, que incloïa la “Suite Elisenda” de Granados, una obra de la qual s’ha perdut el quart moviment (“Final”). Formaven part del Doble Quintet els músics M. Perelló (primer violí), E. Grau (segon violí), J. Ribas (viola), P. Marès (violoncel), P. Valls (contrabaix), F. Longàs (piano), J. M. Dalmau (violí), J. Calvera (flauta), C. Carles (oboè), J. Vives (clarinet), J. Sadurní (fagot), R. Bonell (trompa), R. Martí de Ribas (arpa) i J. Barrera (flauta). El 31 de desembre de 1916 el Trio Barcelona oferia a la Sala Mozart de la ciutat un interessant programa amb el Trio op. 97 de Beethoven, el Trio en re menor de Jean-Baptiste Loeillet i el Trio en la menor op. 50 de Piotr Ilitx Txaikovski, dedicat al gran pianista, director i compositor Anton Rubinstein. Després d’aquest concert van marxar de gira per Espanya i Portugal. L’activitat del grup va continuar sense interrupció al llarg dels anys 1916 i 1917.

A l’octubre de 1917 tenia lloc un canvi en l’Associació de Música Da Camera: se’n va confiar la direcció artística a Perelló i Rabentós, sota el patronatge de Pau Casals, com a conseller artístic. El 25 d’abril de 1918, a les portes de l’acabament de la Gran Guerra (1914-1918), el Trio Barcelona oferia un concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona, previ a una gira del grup per Amèrica. Aquest concert del Palau integrava les quatre Fantasiestück op. 88 de Schumann i el Trio en si de Robert Gerhard, Dansa oriental i Bolero de Tomás Bretón i una obra fins llavors inèdita: l’”Allegro appassionato” de Granados en versió de trio. Abans de marxar, van ser obsequiats amb un banquet al restaurant Parque i el 4 de maig salpaven amb el vaixell Reina Victòria Eugènia de la Companyia Transatlàntica, rumb a Buenos Aires. Van coincidir al vaixell amb el gran guitarrista Miquel Llobet, el pianista Arthur Rubinstein i alguns cantants contractats pel Teatre Colón de la capital argentina. A l’Argentina, el Trio va oferir concerts a Buenos Aires, Rosario i Córdoba, entre altres poblacions. Van marxar llavors a Santiago de Xile i Concepción, també a Xile, al mateix temps que a Valparaíso hi triomfava Llobet. El Trio va tornar de nou a Buenos Aires per completar la gira. Els tres músics van arribar a Barcelona a començaments de 1919, a temps de l’anunci d’una nova gira, ara d’una trentena de concerts arreu d’Espanya (Galícia, Biscaia, Astúries, Castella, Aragó, Alacant i Mallorca), acabada la qual van marxar de nou cap a l’Argentina, al juliol de 1919, a bord del mateix vapor Reina Victòria Eugènia. Abans de marxar, Perelló havia participat individualment en un concert al Palau de la Música Catalana, el 18 de maig, emmarcat en la temporada de l’Associació de Música Da Camera, l’intèrpret principal del qual fou Mathieu Crickboom. De tornada de la gira, al setembre, van tornar a actuar de nou al Palau de la Música Catalana pel gener de 1920, repetint escenari al febrer i al març d’aquell mateix any. A l’abril van tocar a l’Orfeó Gracienc i de nou al Palau de la Música Catalana (“Concerts Daniel”) interpretant en primera audició pública el Trio núm. 2 de Robert Gerhard. Aquest trio va ser objecte de canvis per part del compositor, i fou reestrenat definitivament pel Trio Barcelona el 2 de març de 1922, en una sessió que va comptar també amb la participació de la cantant sueca Sigrid Onégin i del pianista col·laborador d’aquesta cantant, Karl Frotzler. El Trio en la bemoll major núm. 2 de Robert Gerhard fou una obra dedicada a Felip Pedrell publicada per l’Editorial Sénart l’any anterior a París.

L’activitat del grup va continuar amb concerts al llarg de 1922 i dels anys següents, incloent-hi les interpretacions d’obres de Marià Perelló: “Pensant en l’Albéniz” i “Escenes gitanes”. Van dur a terme també una gira per Alemanya, França, Bèlgica i els Països Baixos l’any 1925, després d’un concert de comiat a la Sala Mozart el 26 de febrer de 1925. Repetirien concert a la Sala Mozart després de la gira, el 3 de maig de 1925. A l’abril de 1926 van oferir un concert a través de Ràdio Barcelona i van començar una gira internacional que els duria a França i Bèlgica. A la tornada, el 28 de maig Perelló i Pepita Diéguez oferien un concert a l’Acadèmia Marshall, acompanyats d’una orquestra de corda formada per alumnes del centre, entre els quals la violinista Rosa García-Faria, alumne de Perelló.

La gira internacional de l’any 1928 els va portar a França, on van oferir un concert memorable a la Salle Gaveau de París, pel febrer d’aquell any. Abans, el 23 de novembre de 1927, havien ofert un concert del Trio a benefici de la Residència d’Estudiants de Catalunya, a la Sala Mozart de Barcelona. Aquesta institució va funcionar entre els anys 1921 i 1939, i donava acollida a estudiants de fora de Barcelona sense mitjans econòmics per instal·lar-se a la capital. Després de la gira de 1928, el 20 de març de 1928 estrenaven al Palau de la Música Catalana el Trio en mi major de Joaquim Serra i oferien la primera audició del Trio en re major de Joaquim Turina.

Tornarien a marxar en gira pel gener de 1929, just després d’un concert al Palau de la Música Catalana el dia 30, ara per França i Bèlgica, amb una segona gira a l’abril. Al maig de 1929 Marià Perelló va ser condecorat pel govern francès, juntament amb el mestre Antoni Nicolau. El primer va ser nomenat Oficial de l’Acadèmia i el segon Oficial d’Instrucció Pública. El 29 de desembre tornava al Palau de la Música Catalana amb el Trio Barcelona, en aquest segon cas en l’audició 34a de l’Associació Obrera de Concerts de Pau Casals. Tota aquesta activitat no impedia a Perelló continuar amb les seves classes a l’Acadèmia Marshall, nom que va prendre l’Acadèmia Granados el 1920. Pere Marès era aleshores també professor de violoncel de l’Acadèmia.

L’any 1930 es va publicar un llibre curt de trenta-dues pàgines escrit per Marià Perelló: Nuestros Conservatorios de Música. Lo que son y lo que deberían ser, publicat per l’editorial Martí, Marí i Cia. de Barcelona. Va ser la seva única incursió coneguda com a escriptor, juntament amb un article en la publicació Música, revista musical para España y América, signat el juliol de 1930 però aparegut en l’edició de la revista de setembre de 1930, en què responia, sota el títol explicatiu de “Precisando conceptos”, als comentaris que havia aixecat la publicació del fullet. A l’article hi indicava que el fet de marxar aviat en gira de concerts l’obligava a deixar per escrit les seves puntualitzacions sobre les opinions rebudes. No obstant l’article, els comentaris es continuarien reproduint en les diverses publicacions musicals espanyoles.

El 29 de novembre de 1930 el Trio Barcelona inaugurava a la Sala Mozart de Barcelona les Audicions Íntimes de l’Associació de Música Da Camera, en una sessió que va començar amb un xerrada sobre el lema “La música i la intimitat” que va córrer a càrrec del poeta olotí Jaume Bofill i Mates, conegut pel pseudònim Guerau de Liost.

L’any 1932, en l’època estiuenca, el Trio Barcelona va fer una gira per Catalunya acompanyat de la cantant Maria Espinalt, que ja s’havia presentat al Gran Teatre del Liceu. Després el Trio sembla que va deixar d’oferir concerts i gairebé desapareixen les referències de les activitats artístiques de Perelló en les hemeroteques. A finals de l’any 1935 la premsa es feia ressò de la desaparició del Trio Barcelona, sense poder confirmar si era o no definitiva, però ho va ser: una afecció articular a la mà esquerra de Perelló li va impedir continuar l’activitat de concertista. Així ho confirmava Ricard Vives en una entrevista a La Vanguardia publicada el 25 de maig de 1969: “El Trio Barcelona el vam fundar Perelló, Marès i jo el 1911 i durant 25 anys vam oferir constants audicions, primer a Barcelona, després a altres ciutats de la península i més endavant a Alemanya, França -amb memorables debuts a Berlín i París-, Portugal, Bèlgica, Països Baixos i en diverses gires per l’Argentina, Uruguai, Xile i Brasil. Vam arribar a donar fins a vint-i-sis recitals en el transcurs d'un mes i passen de cinc-cents els que vam oferir fins que el 1935 el nostre insubstituïble company Marià Perelló va haver d'abandonar tota activitat concertística a causa d'una afecció articular de la mà esquerra. Va ser per això que el Trio Barcelona va deixar de presentar-se en públic, precisament quan el seu futur semblava definitivament assegurat i quan teníem compromeses les gires més importants d'audicions a Alemanya, Anglaterra i Suïssa”.

Retirat de l’escena pública, Perelló va participar en molt pocs esdeveniments culturals a partir d’aquell 1935. Així, sabem que era membre del jurat de l’Acadèmia Marshall en els exàmens de juny de 1936, i que havia participat en el del curs d’arpa impartit per la concertista Rosa Balcells. En aquell jurat, presidit per Frank Marshall, hi van participar Domènec Mas, Maria Davalillo, Pepita Diéguez (alumna de Perelló), Margarida Albert, Rosa García-Faria (alumna de Perelló), Josep Romeu, el crític musical Camil Oliveras i Perelló. Es troben poques referències de la seva activitat posterior. Alguna excepció, però, apareix entre línies: el 19 d’octubre de 1941 el Trio Barcelona oferia un concert a l’Acadèmia Marshall; el juliol de 1942 va intervenir tocant el violí i acompanyat a l’orgue en els funerals d’una filla del guitarrista i periodista Alfred Romea; a més, de tant en tant, se’l podia escoltar, acompanyat de Frank Marshall, en aquella acadèmia. A partir del curs 1942-1943 Perelló tornava a impartir classes de música de cambra. Entre els alumnes s’hi trobaven Maria Vilardell, Josep Ramon Ricart, Mercè Batlló i molts altres. L’últim curs en què va donar classes a l’Acadèmia Marshall va ser el de 1948-1949, segons l’arxiu d’aquest centre d’estudis musicals. El juliol de 1953 Perelló va participar en un jurat format per músics en unes oposicions a membres de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Acompanyava Perelló en aquest jurat un altre dels membres del Trio Barcelona: Pere Marès. El jurat es completava amb Joan Altisent, Josep Maria Roma i Ernest Xancó. Finalment, pocs mesos abans de morir, el 8 d’abril va participar com a conferenciant en la celebració del centenari del naixement d’Isaac Albéniz, pronunciant un discurs titulat “Mis recuerdos de Albéniz”.

Marià Perelló no es va casar mai. Va ser un músic notable dedicat especialment a la música de cambra que va ser estimat pels músics del seu temps. Feia servir un violí Parramon de Barcelona, batejat pel violinista amb el nom de l’Hereu, perquè va ser el primer violí signat per Casa Parramon -no pas el primer fabricat, però sí el primer signat- i, per tant, portava el número 1 del fabricant.

Va deixar poques composicions, entre les quals:

• “Tres impressions (per a violoncel i piano): Pensant en Albéniz, Caprici andalús, Escenes gitanes”. Unión Musical Española, ca. 1922. Els dos primers números apareixen al catàleg de rotlles Victòria de 1929.
• “Impressions per a trio”. Inèdita.
• Sonata en mi major per a violí i piano.
• “Romances”.

També va arranjar o revisar obres d’altres compositors, com ara:

• Sonata número 3 en fa major, op.1 núm. 12 HWV 370 de Georg Friedrich Händel, per a violí i piano. Editorial Boileau.
• Estudis per a violí op. 20 d’Ernst Heinrich Kayser. Revisió. Editorial Boileau.
• Estudi-caprici de Hermann. Transcripció per a violí i piano. Editorial Boileau.
• Gavota en sol de Giovanni Battista Martini. Transcripció per a violí i piano. Editorial Boileau