José Segura-Tallien

Josep Segura Labarres va néixer al carrer de la Rambla de Catalunya núm. 104, fill de Isidoro Segura i Antonia de Labarres. La seva mare va conservar, com a descendent de Mme. Tallien, un títol nobiliari. Josep va incloure aquest cognom al seu nom artístic: Segura-Tallien.

Va cursar els estudis a Mataró i es va llicenciar en filosofia i lletres i va entrar posteriorment a treballar a la redacció del diari Las Notícias compaginant aquesta feina amb els estudis de cant. El 1901, amb vint-i-un anys i essent encara treballant al diari, va intervenir en un recital a l’Associació Wagneriana de Barcelona interpretant parts del rol d’Alberich de “Das Rheingold” de Richard Wagner, un recital que va repetir el 1903 a la mateixa seu del carrer Canuda de Barcelona, al costat de dos altres joves que es convertirien també posteriorment en importants intèrprets: el tenor Joan Raventós i el baríton Ramon Blanchart.

El seu debut professional va tenir lloc al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, però curiosament a porta tancada. L’abril de 1903, el compositor Enric Granados va ser convidat pel Cercle del Liceu per realitzar una presentació privada de la seva obra “Follet”. El 4 d’abril es va efectuar l’audició amb la participació del jove Segura-Tallien. L’obra no va agradar i mai va ser representada. Animat però pel mestre Lamote de Grignon, Segura va creure fermament ja en les seves possibilitats i va començar a participar en presentacions i recitals com el celebrat el mes de setembre a l’Ateneu Barcelonès, en que el mestre Antoni Ribera va donar a conèixer la seva traducció al català de “Tannhäuser” de Richard Wagner. Pocs dies després va emprendre una petita gira de recitals pel nord d’Espanya amb el pianista Ferran Via. Aquests concert li permeteren guanyar experiència i consolidar unes facultats vocals que cada cop eren més fermes. 

El 6 de gener de 1906 va tornar a cantar al Liceu en l’estrena en aquest teatre de l’òpera “Zazà” de Ruggero Leoncavallo, interpretant el petit paper de Michelin al costat de grans noms com Mario Sammarco (creador d’aquest títol el 1900) o Emma Carelli. El 6 de març va actuar a l’Associació Musical de Barcelona, en una vetllada musical interpretant obres de Morera al costat de la jove mezzosoprano Dolors Frau. Segura Tallien va continuar estudiant i la seva gran musicalitat i capacitat vocal es va anar desenvolupant tot i que la carrera, però, no va agafar volada fins el 1907. El 28 d’abril d’aquell any, va ser el protagonista d’un programa doble al Teatre Tívoli de Barcelona que incloïa “Bohemios” d’Amadeo Vives i “Marina” d’Emilio Arrieta. En aquell concert Segura-Tallien va cantar ambdues sarsueles i va compartir escenari amb el Manuel Utor “El Musclaire”, un tenor de gran fama aquells anys. Curiosament aquell programa es va fer dos cops en un mateix dia, en sessió de tarda i de nit. L’èxit li permeté aconseguir un contracte per cantar al Teatre Pizarro de València on va demostrar veritablement totes les seves possibilitats. Va debutar el 22 de juny de 1907 amb el rol d’Amonasro d’“Aida” de Giuseppe Verdi al costat del tenor Joan Valls. Després de set funcions, ambdós van compartir de nou escenari a “Otello” de Giuseppe Verdi, “Carmen” de Georges Bizet i “Lohengrin” de Richard Wagner. A més va interpretar per primer cop un rol significatiu a la seva carrera: Barnaba a “La Gioconda” d’Amilcare Ponchielli. Les seves facultats i la capacitat d’adaptació a diferents rols van impressionar a un públic que es va entregar al jove intèrpret sense reserves. També va cridar l’atenció dels agents italians presents; sorprenentment, el febrer de 1908 i amb poc més de vint-i set anys, se li va proposar el seu debut internacional a la Scala de Milà, on el 8 de febrer de 1908 Segura-Tallien va ser dirigit per Arturo Toscanini en la presentació de “Louise” de Gustave Charpentier, al costat de Frances Alda i Fiorello Giraud. Les seves magnífiques facultats van propiciar que pocs dies després substituís el baríton Pasquale Amato a “La Gioconda”, al costat de la soprano Eugenia Burzio. Aquest debut i l’important aval de Toscanini el van consolidar definitivament. Segura-Tallien posseïa una veu d’important volum, pastosa, timbrada i amb una gran extensió. L’intèrpret, a més, era interessant i camaleònic ja que era capaç d’alternar rols i estils dins d’una mateixa temporada. Els contractes a Itàlia no es van fer esperar. Lecce, on va debutar el rol de Marcello a “La Bohème” de Giacomo Puccini, Trento, Bèrgam o Gènova el van sentir entre finals d’any i inicis de 1909. El 3 de febrer va protagonitzar, a Gènova, l’estrena absoluta de l’obra “Il Principe Zilah” d’Ettore Panizza al costat del tenor polonès Ignacy Dygas. Tot seguit va cantar “Dom Sebastiano” de Gaetano Donizetti a Bèrgam. L’empresari Oscar Hammerstein,  sempre atent als possibles nous artistes, li va proposar un contracte per formar part de la “Italian Opera Company” per participar en una gira americana al qual, Segura-Tallien va acceptar forrmar-ne part. El 4 de setembre de 1909 va debutar a l’“Academy of Music of New York” a “Aida”, al costat del tenor Nicola Zerola, per interpretar posteriorment “Rigoletto” i ”Il Trovatore” de Giuseppe Verdi, de nou amb Zerola i Guerrina Fabbri i “Il barbiere di Siviglia” de Gioacchino Rossini, en funcions que el van ocupar fins a finals de setembre. Va ser durant l’estada americana que va rebre una esperada notícia: el Gran Teatre del Liceu de Barcelona havia seguit de prop tota la seva evolució i li va proposar ja amb un rol important. El 18 de desembre de 1909 es va presentar amb el rol titular de “Rigoletto”, al costat del tenor Angelo Pintucci, alternant-se amb el gran Mattia Battistini. L’èxit fou aclaparador i a partir d’aleshores la relació entre Segura-Tallien i el Liceu va ser molt extensa, amb intervencions tant importants com les que van tenir lloc durant els Festivals Wagner celebrats el 1910; el baríton va ser el protagonista d’“Il vasciello fantasma” amb la Senta d’Elena Ruszkowska (a partir del 27 de març), de “Siegfried” amb el tenor Giuseppe Borgatti (a partir del 1 d’abril)  i d’“Il crepusculo degli Dei” (a partir de 5 d’abril). Amb aquestes importants actuacions es va refermar com a gran especialista wagnerià i van confirmar aquelles grans esperances dipositades en aquells recitals protagonitzats a l’Associació Wagneriana 8 anys enrere.

Durant les funcions al Liceu, el mestre Joan Goula el va fer partícip del projecte que la seva “Compañia de ópera española” havia de desenvolupar al Teatre Colón de Buenos Aires a partir del mes de setembre, amb importants noms i una gran expectació. La companyia estava formada per personalitats com els tenors Francesc Viñas, Fulgencio Abela o Manuel Izquierdo o la soprano catalana Rosalia Garitano i comptava també amb una joveníssima mezzosoprano de només quinze anys que feia els seus debuts absoluts, Conchita Supervia. Segura-Tallien va acceptar de participar-hi, i el 10 de setembre va debutar en la primera de quatre funcions de l’estrena absoluta a l’Argentina d’”Els Pirineus” de Felip Pedrell, amb la presència del propi compositor. L’1 d’octubre, amb Supervia i Abela, va protagonitzar l’estrena mundial de “Bianca de Beaulieu” de Cesar Stiattesi, i posteriorment va cantar “Gli amanti de Teruel” de Tomás Bretón (de nou amb Supervia), “Aida” de Giuseppe Verdi i “Il Trovatore”. El 6 de novembre va finalitzar l’exitosa gira i va retornar a Barcelona per complir nous i importants contractes. “Aida”, a partir del 3 de desembre, va ser el títol del retrobament amb el públic català per continuar amb “Rigoletto” a partir del 15 de desembre i “Tannhäuser”, al costat de Francesc Viñas i Giannina Russ a partir del 20, on nit rere nit va causar sensació el seu “Cant a l’estrella”.

El 1911 el va iniciar amb una important estrena de rol: Han Sachs a “I maestri cantori di Norimberga” de Richard Wagner que va protagonitzar al costat del Walter di Stolzing del tenor català Josep Palet. Tot seguit va participar a “La Bohème” a partir del 21 de gener i a “Carmen” de Georges Bizet a partir del 31 de gener, de nou amb Palet. L’11 de febrer va debutar al Teatro Regio de Torino en una important edició de “La Gioconda”, compartint escenari amb Ernestina Poli Randaccio i Giuseppe Taccani en dotze funcions. De retorn a Barcelona va participar en una nova inauguració de la temporada de primavera amb els Festivals Wagner. El 16 d’abril de 1911, Segura-Tallien va debutar el rol de Kurvenal a “Tristano e Isotta”, al costat del Tristany de Francesc Viñas amb qui també va interpretar “Tannhäuser” en quatre funcions, a partir del 18 d’abril. A partir del 21 d’abril va ser Il Viandante al “Siegfried” wagnerià i a partir del 23 d’abril Gunther a “Il crepuscolo degli Dei”, ambdues amb Giuseppe Borgatti, cloent així una espectacular demostració de facultats i poder vocal.

Com era ja habitual, finalitzada la temporada del Liceu, el mestre Joan Goula organitzava les seves temporades a València amb la base d’artistes del Liceu. Així tant Segura-Tallien com Viñas van ser els grans reclams de la temporada del Teatre Principal que va començar el 18 de maig amb un “Rigoletto” amb la participació del tenor Attilio Salvaneschi.  El Mercantil Valenciano del 19 maig va escriure: “Segura-Tallien es un artista de poderosas facultades. Hizo ostentación de ellas en toda la ópera sin revelar cansancio alguno, sino por el contrario, todavía tuvo alientos para lucir su voz vibrante y de mucha extensión.” El 19 i 21 de maig va interpretar “Tannhäuser” amb Francesc Viñas que ja havia anunciat el seu comiat dels escenaris, essent aquestes les darreres funcions en que se’l va poder escoltar a València. Segura-Tallien va viatjar tot seguit a Itàlia, on tenia importants compromisos signats, com “Il Trovatore” el mes d’octubre al Teatro Dal Verme de Milà, al costat del tenor Mario Gilion, o debuts de rol com Athanaël a “Thaïs” de Jules Massenet al Teatro Regio de Turí, el gener de 1912, Guglielmo Tell a l’òpera de Gioacchino Rossini a Catània al costat de Gilion, o Gellner a “La Wally” d’Alfredo Catalani a la mateixa ciutat. El mes d’abril, al Teatro Politeama Genovese de Gènova va interpretar per primer cop Jack Rance a “La fanciulla del West” de Giacomo Puccini, a més de participar en funcions de “La Gioconda”. Va tancar l’any al Teatro Petruzzelli de Bari amb “Rigoletto” i “Otello”.

El 1913, al mateix Teatro Petruzzelli de Bari, va ser Hérode a l’estrena local d’”Hérodiade” de Jules Massenet, on va ser definit com a “esuberante” pel Corriere delle Puglie. Finalitzades aquestes funcions Segura- Tallien va iniciar la segona gran gira americana, en aquesta ocasió formant part de la “National Opera Company Canada”. Va debutar el 17 de novembre a Montreal amb “La Gioconda” i va interpretar també nous rols com Alfio a “Cavalleria rusticana” de Pietro Mascagni, Scarpia a “Tosca” i Sharpless a “Madama Butterfly” de Giacomo Puccini. La companyia es va traslladar a continuació a Quebec on a partir del 4 de desembre va repetir títols al His Majesty Theatre i a Ontario a partir del 21 de desembre. Entre el 2 de febrer i el 26 de març, Segura-Tallien va  emprendre una gira per poblacions americanes amb tota la companyia, reforçada amb el tenor Leo Slezak, amb el qual va compartir escenari a “Otello”. La gira es va iniciar a Dayton i va continuar per poblacions com Detroit, Dallas, Kansas per finalitzar el 26 de març a Milwakee. Segura-Tallien va tornar a Europa per participar a “I mori di Venezia” d’Amilcare Ponchielli, al Teatro Arena de Milan el 18 de juliol.

El 26 de novembre de 1914 Segura-Tallien va debutar al Teatro Real de Madrid en una espectacular presentació: Wotan a “Die Walküre” de Richard Wagner, al costat de Guido Vaccari i Anna Fitziu. El gran triomf obtingut el va convertir ràpidament en un cantant fixe a les temporades madrilenyes; va romandre cantant en aquest teatre fins el març de 1915 interpretant títols tant variats com “Aida”, “Parsifal”, “Carmen”, “Otello”, “Tosca”, “La Traviata”, “Rigoletto” (amb Graziela Pareto) o l’estrena, el 2 de febrer, de “Paolo e Francesca” de Luigi Mancinelli, finalitzant la temporada el 2 de març amb “Marina” al costat de Graziella Pareto i el tenor Cayetano Peñalver en unes funcions de gala. El mes d’abril Segura-Tallien va tornar al Liceu on aquest cop es va presentar el 4 d’abril de 1915 en un “Otello” accidentat, a causa de la indisposició del tenor Icilio Calleja el qual va substituir. La temporada va servir per sentir-lo en nous títols i estils com “I Puritani” de Vincenzo Bellini al costat de Maria Barrientos (a partir del 15 d’abril), “I pescatori di perle” de Georges Bizet o “La Favorita” de Gaetano Donizetti, al costat de títols més habituals com “Aida” (amb l’Amneris de Dolors Frau) ,“La Gioconda” o “Tristano e Isotta” juntament amb diversos concerts i funcions benèfiques.

L’1 de gener de 1916 va ser un dels protagonistes de l’exitosa estrena al Liceu de “La Dolores” de Tomás Bretón al costat de Josep Palet i el 18 de gener de l’estrena absoluta de “Tassarba” d’Enric Morera, cantada en català, que va suposar també el debut en aquest teatre del tenor Jaume Illa el qual moriria el 2 de maig d’aquell mateix any. L’obra no va tenir una gran acollida i se’n va fer només dues funcions. El 22 de gener va tornar a interpretar “Siegfried” aquest cop al costat del tenor Joan Raventós i el 2 de febrer va presentar un nou rol: Figaro a ”Le nozze di Figaro” de Wolfgang Amadeus Mozart en unes exitoses funcions que van suposar l’estrena absoluta d’aquest títol al Liceu amb un repartiment amb gran presència de cantants catalans com Graziella Pareto, que va interpretar Susanna o Mercè Farry que va cantar Cherubino, bisant l’ària “Voi che sapete” en català. El baríton es va acomiadar de la temporada amb l’obra que el va veure debutar internacionalment, “Louise” els dies 9 i 10 de febrer de 1916 amb Josep Palet i Alice Baron. Després d’actuar en funcions a Pavia i Bari, va emprendre la seva tercera gran gira que el va portar de nou a Buenos Aires, als teatres de l’Òpera i Coliseo on va cantar des del 25 de maig fins al 5 d'agost obres del seu repertori habitual com "Il Trovatore" o "Rigoletto", compartint escenari amb artistes com Ettore Bergamaschi o Alessandro Dolci. La gira va continuar per Santiago de Chile on el 10 d'agost va cantar "Rigoletto" al costat de Mercè Capsir, soprano amb la que va interpretar també "Un ballo in maschera" de Giuseppe Verdi o "La Wally", per concloure l'octubre a Boston, on Segura-Tallien va cantar títols menys habituals com "Iris" de Pietro Mascagni amb la soprano japonesa Tamaki Miura o "Andrea Chenier" amb el tenor Giuseppe Zenatello. De retorn a Europa l'esperaven les temporades de Barcelona i Madrid. Abans, però, el 30 de novembre va interpretar la primera de nou exitoses funcions de "Tosca" al Teatro Comunale de Bologna amb un repartiment de luxe: Ernestina Poli Randaccio com a Tosca i els tenors Aureliano Pertile i Amedeo Bassi que s'alternaven com a Mario Cavaradossi.

El 6 de gener de 1917 va tornar al Liceu interpretant de nou "Rigoletto", al costat de Tito Schipa i Mercè Capsir. A continuació va participar en la temporada del Teatro Real de Madrid on es va presentar el 13 de gener amb "Aida" al costat de Fanny Anitua i Aureliano Pertile, romanent a la capital fins el 25 de març. "Carmen", "Otello" amb Bau Bonaplata, i "Un ballo in maschera" van ser els altres títols interpretats, al costat d’una novetat: "Sansone e Dalila" de Camile Saint-Saëns, acompanyat de la mezzosoprano Fanny Anitua i el tenor grec Icilio Calleja. La temporada de primavera del Liceu el va tornar a reclamar, amb la inauguració el 7 d'abril amb "La Gioconda", funcions que van suposar el debut en aquest teatre del tenor Beniamino Gigli. El 21 d'abril va interpretar de nou "Thaïs" al costat de la soprano Geneviève Vix. La temporada es va completar amb "La Traviata" i diversos concerts. Seguint la tònica habitual, Segura-Tallien tenia ja contracte signat per una nova temporada sud-americana i el 12 d'agost era de nou al Teatro Coliseo de Buenos Aires per ser protagonista del darrer cop en que el tenor Enrico Caruso va cantar a l'Argentina. Va ser en un programa doble amb "Cavalleria Rusticana" de Pietro Mascagni on va cantar Alfio amb Ofelia Nieto i Giuseppe Nessi i "Pagliacci" de Ruggero Leoncavallo on va ser Tonio al costat de Caruso. Tot seguit va viatjar a Chile on el 17 de setembre va cantar per primer cop el rol protagonista de "Ernani" de Giuseppe Verdi al costat d’Ofelia Nieto i Augusto Scampini. El 15 de novembre repetia títols a Lima, sempre acompanyat d’Ofelia Nieto, finalitzant la temporada el 18 de novembre, per tot seguit, tornar a Barcelona.

Entre el 30 de desembre de 1917 i el 2 de febrer de 1918 al Liceu va interpretar "Il Trovatore" i "Andrea Chenier" amb el tenor Bernardo de Muro, "Rigoletto" amb Tito Schipa i "Traviata" amb Mercè Llopart. Les funcions van ser interrompudes per una viatge a Madrid, on va tenir lloc la seva darrera temporada al Teatro Real de Madrid. El 27 de febrer va cantar la primera de tres funcions d’"Il Trovatore" amb Gabriela Besanzoni i Bernardo de Muro i el 28 de febrer va fer la seva darrera aparició en aquest teatre: "Tosca" amb Ofelia Nieto i Giuseppe Anselmi. Tot seguit, a Barcelona, va ser protagonista de noves funcions de "La Traviata" i d’“Il vascello fantasma”. La resta de l'any va participar a la temporada del Teatre Principal de València i va fer diverses gires per Espanya. A València fou protagonista de rols habituals com "Rigoletto", "Il Trovatore", "Aida" o "Carmen" formant part d'una companyia amb altres noms importants com Fanny Anitua, Bernardo de Muro (durament protestat pel públic valencià a "Il Trovatore"), Maria Llácer o Juan Nadal.

Entre 1919 i la primera meitat de 1920, Segura-Tallien va ser present en exclusiva als teatres italians, en ciutats com Cremona, Torino, Ravenna o Roma, on el 10 de gener de 1920 va interpretar "La Gioconda", "La Traviata", "Aida" i una novetat, "Il Tabarro" de Giacomo Puccini amb Maria Carena i Rinaldo Grassi, en la seva segona versió després de l'estrena de 1918. La segona meitat de l'any va estar dedicada a una nova i llarga gira sud-americana que es va iniciar el 28 de juny al Teatre Municipal de Rio de Janeiro amb "Lohengrin" amb Beniamino Gigli, per continuar, el 28 d'agost, al Teatro Coliseo de Buenos Aires on va romandre fins a finals de novembre. Allà va cantar títols habituals com "Rigoletto" (amb Giacomo Lauri Volpi), "La Gioconda" (amb Beniamino Gigli) o "Aida" (amb Bernardo de Muro) i va protagonitzar dues novetats: "Pelleas el Melissande" de Claude Debussy amb Geneviève Vix el 4 de novembre i "Francesca da Rimini" de Riccardo Zandonai al costat de Beniamino Gigli el 12 de novembre. Els llargs contractes signats amb l'Opera de Roma el van obligar a interrompre la temporada brasilera per ser present a aquella ciutat: el 29 de gener de 1921 va ser de nou Rigoletto, continuant amb títols com Thaïs (de nou amb Vix) o "Andrea Chénier". Els mesos de juliol i agost va reprendre les funcions a Rio de Janeiro (quasi sempre al costat de Beniamino Gigli) cantant el 30 de juliol l’òpera "Primizie" del compositor brasiler Abdón Milanez. Al seu retorn a Roma va iniciar una llarga llista de funcions amb importants títols com "I maestri cantori di Norimberga" a partir del 27 de desembre, amb Antonio Cortis que va interpretar a Walther von Stolzing i una important reestrena: "Il Tabarro" en la que seria la versió definitiva reescrita per Puccini després de dues revisions. El 28 de gener de 1922 Segura-Tallien va ser Michelle en la primera de deu funcions junt a la soprano Mercè Llopart i al tenor Antonio Cortis. La temporada romana va continuar amb un títol poc habitual com "Isabela Orsini" de Renato Brogi, una important edició de "Rigoletto" amb el tenor català Hipólito Lázaro i la soprano Toti dal Monte, a partir del 14 d'abril, amb grandíssim èxit pels tres protagonistes, i títols com "La Wally" o "Andrea Chénier" acompanyat del tenor basc Jesús de Gaviria.

El 29 de desembre de 1922 va tornar a ser present al Liceu, en aquesta ocasió amb "La Dolores" de Tomás Bretón, junt a Hipólito Lázaro i Ofelia Nieto. El 1923 va suposar el debut en un nou teatre: el Sao Carlos de Lisboa, on Segura-Tallien hi va debutar el 26 de febrer amb una històrica edició de “Guglielmo Tell” al costat d’un dels grans referents en aquest títol, el tenor irlandès John O'Sullivan, amb el que també va compartir escenari a "Il Trovatore". Fins a finals de març va també interpretar "Aida", "Rigoletto" i "Pagliacci" amb grandíssim èxit, tot i que, curiosament, mai va tornar a actuar en aquest teatre. Una nova i important gira sud-americana el va ocupar tota la resta de l'any. Es va iniciar el 20 de maig al Teatre Colón de Buenos Aires amb "Aida" al costat de Claudia Muzio i Aureliano Pertile. Va romandre en aquest teatre fins al 29 de juliol participant en títols habituals com "Rigoletto" amb Miguel Fleta, "Tosca" amb Muzio i Fleta,  o "La Traviata" amb Muzio, juntament amb òperes menys freqüents en la seva carrera com "Lucia di Lammermoor" de Gaetano Donizetti o "Manon Lescaut" de Giacomo Puccini , ambdós amb Aureliano Pertile o una veritable raresa com "I Compagnacci" de Primo Riccitelli, el 22 de juliol al costat de Ninon Vallin i Miguel Fleta. Amb els mateixos cantants la companyia van continuar les actuacions al Teatre Solís de Montevideo a partir del 24 d'agost on van repetir títols. Posteriorment va actuar a Rio de Janeiro a partir del 1 de setembre i finalment a Sao Paulo, a partir del 14 d'octubre, tancant així una llarga i exitosa gira que es repetiria a Argentina i Brasil l'any 1924.

L’1 de gener de 1924 va ser Escamillo al Teatro Regio de Parma, en la primera de vuit funcions de "Carmen". La nit del 3 de febrer va tenir lloc el retrobament sobre un escenari amb aquella noia de quinze anys amb la que un llunyà 1910 havia cantat, Conchita Supervia, ara ja tota una celebritat. "Guglielmo Tell" i "La forza del destino" de Giuseppe Verdi van ser els següents títols cantats a Parma, abans d’iniciar la gira argentino-brasilera abans mencionada. Aquest cop es va iniciar el 22 de maig a Buenos Aires finalitzant el 20 de setembre a Rio de Janeiro. Al costat d’ell van cantar companys habituals com Gabriela Besanzoni, Miguel Fleta, Gilda dalla Rizza o Claudia Muzio. Aquesta seria ja la darrera aparició als escenaris de Sud-Amèrica.

El 1925, després d'unes funcions de "Guglielmo Tell" a l'Opera de Roma, va ser present en una temporada del Teatre Principal de València que va aixecar molta expectació per la presencia de la gran figura de Miguel Fleta. Amb ell i Ofelia Nieto va interpretar "Carmen", "Tosca", "La Bohème" i "Aida", rol en el que Segura-Tallien va merèixer molts elogis per part de la crítica i públic en contraposició a Fleta que va ser criticat i protestat per “no ser un tenor dramàtic, el rol del qual no s’ajustava a la seva vocalitat” (Las provincias, 12 de maig)

Després de quasi tres anys d'absència, el públic barceloní el va poder tornar a sentir àmpliament al Gran Teatre del Liceu, on el 10 de novembre es va presentar en la primera de tres funcions d'un rol nou: Il conte di Saint-Bris en una exitosa edició de "Gli Ugonotti" de Giacomo Meyerbeer que va comptar també amb la presència del tenor John O'Sullivan. Amb ell i Miguel Fleta va compartir tot seguit cinc representacions d‘“Aida", a partir del 26 de novembre. El 28 de desembre va intervenir en un intermedi d'una funció de "Rigoletto “a benefici de l’Associació de la Premsa Diària de Barcelona, cantant la romança de “Zazà”, al costat d’Olga Carrara i Miguel Fleta que també hi van participar a més de cantar l’òpera. A continuació va formar part en la reposició de "Guglielmo Tell" i "Andrea Chénier" en tres funcions cantades a partir del 30 de desembre al costat del tenor Folco Bottaro i la soprano Hina Spani.

A Barcelona Segura-Tallien va iniciar l'any 1926 cantant el 9 de gener la primera de tres funcions d‘“Otello" de nou amb O'Sullivan. El 14 de gener va interpretar un rol nou, el de Don Pedro de Vargas a la reposició de l'obra "Pepita Jiménez" en el que va ser un homenatge a la memòria d’Isaac Albéniz i a benefici de la Junta de Protecció a la Infància. Aquesta òpera es va repetir els dies 20 i 26 de gener. El 21, 23 i 31 de gener va ser Sharpless a "Madama Butterfly i el 28 de gener, 3 i 6 de febrer Germont a "La Traviata" amb Graziela Pareto en unes funcions que servir per commemorar el 25è aniversari de la mort de Giuseppe Verdi. Durant aquelles funcions van aparèixer els primers símptomes d'uns problemes de salut preocupants. Tot i així va continuar cantant i el 9 de febrer va ser Alfio i Tonio a "Cavalleria Rusticana" i "Pagliacci" respectivament abans d'intervenir a les seves dues darreres funcions en aquest teatre: els dies 17 i 21 de novembre de 1926 amb "Carmen" al costat de Giuseppina Zinetti i Miguel Fleta. La salut, però, no va millorar i la premsa va destacar una important davallada vocal durant aquestes funcions. Molt preocupat, va complir el contracte que tenia signat amb l'òpera de Trieste intervenint en tres funcions d’"Il vasciello fantasma". A l'inici de 1927 va marxar a la població italiana de Nervi per reposar en un balneari i intentar recuperar-se. No ho va aconseguir i va morir poc després i sobtadament en aquesta població.

José Segura-Tallien va deixar la seva important veu registrada en disset fragments per Fonotipia entre 1907 i 1909, dels quals només sis van ser publicats. Escoltant-los ens permeten comprendre el gran èxit obtingut arreu del món, a través d'una veu timbrada, àmplia i un fraseig noble que el van situar entre els grans barítons de la seva generació.