Francesc Viñas

Francesc Viñas neix l’any 1863 al poble de Moià, capital de la comarca del Moianès. El seu pare Josep Viñas i la seva mare Maria Dordal eren persones pobres. Ja de ben petit, inicia les tasques d’escolanet a la Parròquia de Ferrerons. Quan encara és molt jove fins i tot fa de pastor d’ovelles durant dos anys. Aquesta època és de gran pobresa i dificultat per a molts conciutadans doncs coincideix amb l’esclat de la tercera guerra Carlina.

Passats uns anys, Viñas treballa a una fàbrica de teixits i també toca el segon clarinet a l’orquestra del seu poble; però el fet que més endavant li canviarà la vida és entrar a treballar a una cereria a Barcelona. És per aquest motiu que s'instal·la definitivament a la capital durant el transcurs de l’any 1879. Mentrestant la seva afició musical es va desenvolupant i tanmateix comença estudis de solfeig i de veu.

Una de les tasques que ha de dur a terme a la seva feina a la cereria és encarregar-se de dur les espelmes que serveixen per il·luminar la sala del Gran Teatre del Liceu, a La Rambla de Barcelona. Allà de manera casual, el futur tenor escolta per primera vegada Julián Gayarre cantant l’ària “O Paradiso” e l’òpera “La  Africana” del compositor Giacomo Meyerbeer. Mentrestant, el jove Viñas alterna classes de cant particulars, i oficials al Conservatori del Liceu.

Finalment el 1887 deixa la cereria i assabentat del seu incipient talent, el director del Gran Teatre del Liceu li proposa debutar amb el rol de Lohengrin de l’òpera homònima del compositor alemany Richard Wagner. I és ja el 1888 quan debuta aquest dificilíssim paper amb un gran èxit al teatre barceloní; cal pensar que Wagner havia mort només 5 anys abans, el 1883. Viñas continua amb els seus estudis de música i cant.

Com a conseqüència del gran èxit obtingut amb “Lohengrin”, comencen a arribar ofertes d’altres teatres d’òpera en altres ciutats espanyoles i el mateix 1888 canta a València “Mefistofele” d’Arrigo Boito; però el que realment esdevé una gesta històrica és que Viñas és capaç de fer divuit funcions de “Lohengrin” durant divuit nits seguides: el triomf que obté a València és definitiu.

A partir d’aquest moment, comença una enorme carrera internacional. La primera parada és el seu debut el 1889 al Teatro alla Scala de Milà (Itàlia) on canta “Lohengrin” amb un altre gran èxit. Segueix triomfant a d’altres santuaris operístics europeus com el Teatro di San Carlo a Nàpols (Itàlia), el Teatro Carlo Felice de Gènova (Itàlia) o fins i tot el Covent Garden a Londres (Regne Unit). L’èxit que assoleix a la capital britànica és tan considerable, que fins i tot la Reina Victoria organitza la representació de dues òperes al Castell de Windsor per poder escoltar al tenor. Per aquesta ocasió s’escullen dues òperes d’un acte del compositor italià Pietro Mascagni i que ell mateix dirigeix per a la Reina: “L'amico Fritz” i “Cavalleria Rusticana”.

És durant l’any 1892 que Viñas canta de manera continuada pels teatres italians més importants i és també en aquest any que coneix al damunt d’un escenari a la que serà la seva esposa, la mezzosoprano italiana Giulia Novelli, cantant molt reconeguda aquells anys dins del seu repertori. I és dos anys després, el 1894, quan fa el salt i creua l’oceà per debutar al Metropolitan de Nova York amb “Cavalleria Rusticana”.

Per altra banda, no és fins el 1895 que el tenor debuta al Teatro Real de Madrid amb “Lohengrin”. I l’any següent encara torna novament amb “Lohengrin” a Nàpols: l’èxit d’aquestes funcions és tal que fins i tot el Kàiser Guillem va a escoltar-lo personalment al teatre italià.

Durant els propers anys, la carrera es centra a tots els teatres italians més importants i ho combina amb les òperes de Madrid i València. La seva fama com a tenor és mundial i és tan sol·licitat arreu que hem de pensar que en la temporada 1901-1902, arriba a cantar set òperes diferents al Teatro di San Carlo de Nàpols. Després d’aquests èxits, torna al Gran Teatre del Liceu l’any 1903 i al teatre barceloní pràcticament hi canta tot el seu repertori. Uns pocs anys després, a partir de 1905, també conrea nous èxits a un teatre d’òpera proper: el Teatro Nacional de São Carlos de Lisboa (Portugal).

La brillant carrera internacional del tenor Viñas el du també al Teatro Colón de Buenos Aires. A Sevilla debuta l’òpera “Les Huguenots” de Giacomo Meyerbeer, després de resistir-se a cantar-la durant anys. El 1909 canta al Liceu de Barcelona fragments de “Lohengrin” en català i de manera habitual participa en les temporades del Teatro Real de Madrid. És el 1911 quan anuncia que voldria retirar-se en breu.

Però encara no ha arribat el moment i Viñas canta per primera vegada fragments de “Parsifal” amb el permís de la família de Richard Wagner; ho fa al Palau de la Música Catalana de Barcelona durant uns concerts organitzats per l'Associació Wagneriana i amb la presència de l'Orfeó Català, agrupació que el tenor té en gran estima. Conxita Badia és la primera Filla Flor.

El 31 de desembre de 1913 és quan es produeix un dels esdeveniments musicals més importants a la península: l’estrena de l’opera completa “Parsifal” de Richard Wagner al Gran Teatre del Liceu; per primera vegada aquest títol es representa fora de Bayreuth i la funció acaba a les cinc de la matinada. Per organitzar l’esdeveniment i preparar el paper, uns mesos abans Viñas viatja a la ciutat alemanya i fins i tot aconsegueix que el gendre de Richard Wagner, el Mestre Beidler, accedeixi a viatjar a Barcelona per dirigir l’estrena. Com anècdota, una molt jove Mercedes Capsir canta al cor dels àngels.

Fins l’any 1916 el tenor interpreta repertori bàsicament Wagnerià i la seva última actuació als escenaris es produeix al Teatro Real de Madrid cantant “Tannhäuser”. Tot i això, encara en una última ocasió canta fragments de l’òpera “Acté” de Joan Manén al Palau de la Música Catalana el 1918.

Francesc Viñas mor a Barcelona l’any 1933. El seu enterrament esdevé un acte ciutadà i social de primer nivell, doncs una multitud surt als carrers de la ciutat comtal i acompanya el fèretre fins a les portes del Gran Teatre del Liceu. Allà, amb el President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià a peu dret, els cantants lírics més importants del moment llencen flors des del balcó del teatre i la Banda Municipal interpreta la marxa de l’òpera “El capvespre del déus” (Götterdämmerung) de Richard Wagner.

Viñas com a cantant

La veu del Tenor Viñas era de tenor líric-spinto i va assolir una admirable flexibilitat gràcies a l'ús d’una tècnica perfectíssima que li permetia emetre el mateix so des de les notes agudes fins a les greus. En realitat, ell utilitzava la tècnica italiana de cant. La claredat del seu so feia que pogués cantar totes les òperes d’una manera quasi “angelical” però amb el volum i força suficients per poder assumir tots els reptes que les partitures dels compositors demanaven.

Aquesta tècnica també feia que pogués fer uns decrescendos, del fort al piano, que per una veu masculina son molt difícils d’assolir, doncs moltes vegades els cantants cauen erròniament en el falset. El que feia Viñas era un veritable piano sostingut gràcies al recolzament abdominal.

El repertori del tenor fou immens i inclou moltíssimes òperes i molt diverses entre si. Va ser capaç de superar amb èxit les exigències de la Grand Opera de Giacomo Meyerbeer (“Le prophète” o “L'Africaine”); però també el verisme de títols tan diferents com “Mefistofele” (Arrigo Boito), “Andrea Chénier” (Umberto Giordano) o  “Manon Lescaut” (Giacomo Puccini). A més de Giuseppe Verdi i la seva òpera emblemàtica “Aida”.

Evidentment, i com no podia ser d’una altra manera, s’identifica a Francesc Viñas amb el repertori wagnerià, doncs en fou l’intèrpret paradigmàtic; malgrat aquesta evidència, només va cantar quatre òperes del compositor alemany: “Lohengrin”, “Tristan und Isolde”, “Tannhäuser” i “Parsifal”. Però pensar en Viñas és pensar en “Lohengrin” i la interpretació gairebé belcantista que va ser capaç de fer-ne. Tristany va ser un altre paper emblemàtic per la passió i desesperació humana-amorosa que oferia a l’últim acte. D’això en deixen constància les cròniques d’aquells anys però també els molts enregistraments fonogràfics que s’han conservat.

Viñas com a ciutadà

Nascut durant les difícils circumstàncies de l’última guerra Carlina (que va produir la misèria més absoluta de la seva família), Viñas va desenvolupar un esperit ciutadà i de servei als altres. Aquesta vocació d’ajuda i col·laboració el va acompanyar durant tota la seva existència.

El seus lligams amb Moià van ser molt profunds. Hi ha dues iniciatives que va dur a terme i que són importantíssimes: primerament, la creació de “La Festa de l'Arbre Fruiter”, basada en la idea de cultura i de civisme social, fent una obra educadora en els valors de respecte als arbres i a la natura en general. L’altre iniciativa fou la d’impulsar les primeres cooperatives agrícoles, de manera que es pot considerar a Francesc Viñas com un dels primer ecologistes.

Per tal d’assolir els seus objectius socials va involucrar a personalitats de tota mena; poetes com Joan Maragall, músics com Enric Morera, filòsofs com el Dr. Torres i Bages i polítics de tots colors: Ángel Ossorio, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba i d’altres.

Les seves tasques de servei ciutadà i social no només es van limitar a Moià sinó que també es va involucrar en altres tasques cíviques; fins i tot va finançar de la seva butxaca el monument a Rafael Casanova i la Generalitat el va anomenar President del Comitè Pro Liceu l'any 1932 per programar la temporada d'òpera del Teatre. El mateix any, ja malalt, se li va fer un homenatge a l’escenari a teló obert i es va col·locar una placa amb el seu nom a un dels passadissos del teatre.

Viñas com a estudiós del cant

Preocupat per les conseqüències nefastes que un aprenentatge equivocat del cant pot tenir en un alumne, Francesc Viñas publica la seva obra “El Arte del Canto” el 1932. En aquest volum inclou consells, exercicis vocals i comentaris per a la correcta emissió de la veu. Victoria de los Ángeles va escriure un pròleg per una edició posterior en el que afirmava que aquest llibre és paradigmàtic per a qualsevol cantant.

La seva obsessió per preparar correctament els diversos rols i personatges que va interpretar, va ser lògicament més intensa en les obres de Richard Wagner. Escrits sobre la interpretació de “Lohengrin” i sobretot la publicació pòstuma de “Llegendes del Sant Grial” i de “Parsifal” (1934) ho corroboren. I com a llegat i plasmació de la seva obra, l’any 1963, el gendre del tenor Viñas, el Doctor Jacint Vilardell, funda el Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas, que s’ha celebrat de manera ininterrompuda cada any fins a l’actualitat i ha donat a conèixer moltíssim cantants que han fet després una carrera.