Blai Net

Figura destacada però sovint inadvertida del panorama musical barceloní durant la primera meitat del segle XX, Blai Net dugué a terme una àmplia activitat concertística i pedagògica circumscrita gairebé exclusivament a Catalunya. Durant la dècada del 1910 es consolidà com un dels pianistes acompanyants de referència als escenaris. Sumen centenars les seves col·laboracions amb Mercè Plantada, Emili Vendrell, Eduard Toldrà, Pau Casals, Francesc Costa i Gaspar Cassadó. Durant la segona meitat de la dècada del 1920 dirigí l’Orquestra del Coliseum, tasca àmpliament elogiada i intensa que frenà gairebé en sec amb l’arribada del cinema sonor el 1929.

Va néixer a Sant Boi de Llobregat el 16 de desembre del 1886, al número 15 de la rambla Rafael Casanova, fill de Càndid Net, natural de Barcelona i de professió farmacèutic, i Carme Sunyé, mestressa de casa. Li donaren els noms de Blai Càndid Joaquim. Tenia també un germà, Trinitat Net i Sunyer, que esdevindria el farmacèutic únic de Sant Boi (amb una important vinculació al conegut sanatori psiquiàtric de la localitat). Al llibre Vides santboianes, de Carles Serret i Maria-Lledó Barreda, s'explica: “Fou un nen prodigi dotat d'una gran sensibilitat musical. Als set anys ja tocava el piano i, dos anys després, feu la primera audició com a solista a la missa del gall celebrada a l'església de la Colònia Güell” (24 de desembre del 1895). “Havia iniciat els seus estudis musicals amb mossèn Solanas, després amb el mestre Lluís Prats i, anys més tard, els perfeccionà a Barcelona amb Teodoro Vilar, en Màrius Calado i en Carles G. Vidiella”. El mestratge d’aquest darrer fou notori i sovint s'esmenta als diaris. Consta, amb data 30 d’abril del 1907, l’expedició de la seva llicència militar. Des del 1905 tenim notícia de la proximitat de Net amb el Foment Artístic Autonomista de Sants. Des del 1907 exercí de professor de la secció d'homes a l'Orfeó de l’esmentada institució i establí un tàndem artístic amb el violinista Esteve Jover, que també n'era professor. Entre 1905 i 1910 van fer recitals plegats al Foment i al Cercle Republicà de Sants, el Centre Nacionalista Republicà de Sant Martí, el Centre Estiuenc de Sant Jordi a Sant Boi (1907), la seu de l'Orfeó Català (1907), el Teatre Romea o el cafè Tívoli de Sant Hilari Sacalm. El 1909 Jover fundà l'acadèmia musical de l'Orfeó Vida i Art a Sants, i el 1910 constituí la secció de l'Orfeó, on Net exercí com a professor i sotsdirector, respectivament.

El 1908 donà per primera vegada un recital en solitari, per als socis de l'Orfeó Català, a la sala d'assajos del Palau, amb obres de Bach, Beethoven, Mendelssohn, Chopin, Schumann, Debussy, Ravel, Séverac (“Le Chant de la terre” en primera audició) i Chausson (“Forlane”, també en primera audició). Un crític digué: “Té una bona escola, fraseja amb molta netedat i posseeix una força de dits realment notable”. L'estiu d'aquell any va oferir el mateix recital al Centre Estiuenc de Sant Jordi; Net estigué força vinculat a aquesta institució santboiana, fundada el 1906, de caràcter estacional i que admetia exclusivament membres no empadronats a Sant Boi, ocasionalment prengué part en els seus esdeveniments artístics. El 18 de març del 1909 donà al Palau de la Música un recital a dos pianos amb Josepa Vilar (primeres audicions de “Romance avec variations” de Grieg o “Danse sacrée et profane” de Debussy) i el 18 d'abril del 1910 hi actuà en un concert a tres pianos, amb Joan Gibert Camins i Josep Ferrer. S'hi oferiren primeres audicions com el Concert en do de J. S. Bach, el Concert en Fa de Mozart o els Estudis en forma de cànon de Schumann-Debussy (a dos pianos). El novembre del 1910 va interpretar per primera vegada a Lleida la suite “Ibèria” d'Albéniz, amb gran èxit. El 1911 participà en l'homenatge fet pel centenari del naixement de Franz Liszt; l'Orfeó Barcelonès dirigit per Robert Goberna, al Palau de Belles Arts, oferí la primera audició de fragments de l'oratori “Christus”. Net, “l'aventatjat deixeble del mestre Vidiella”, hi interpretà “Sant Francesc caminant sobre les aigües”, “Consolació” o la Rapsòdia hongaresa núm. 12 entre d'altres obres. “Se'ns presentà, com ja estem acostumats a sentir-lo, dúctil, fent cantar el piano, sota'ls seus dits i donant un colorit ben personal y forsa notable a totes aquestes obres” (El Poble Català, 22 d'octubre i 1 de novembre del 1911). El 4 de desembre acompanyà Dolors Roig, deixebla de Vidiella, al recital de presentació que donà al Palau, en el Concert op. 16 de Grieg, a dos pianos.

Entre els anys 1908 i 1912 el pianista assistí amb freqüència a les vetllades musicals dels dissabtes a Can Galí, on es relacionà amb personalitats com Rafel Benet, Antoni Puig-Gairalt o Marià Espinal.

Des de finals del 1911 s'anà sabent que l'empresari argentí Faustino Da Rosa havia contractat el violoncel·lista Antoni Sala per fer una tournée de tres mesos, durant l'estiu, per l'Amèrica del Sud. Blai Net en seria el pianista acompanyant. Abans d'iniciar la gira, l'abril del 1912 participà en el recital inaugural d'una exposició d'art de Rafel Benet i Vancells a Terrassa. El 18 de maig, el Poble Català explicava que Sala i Net es dirigien cap a Lisboa, on donarien dos concerts al Teatro Nacional. Embarcarien cap a l'Amèrica del Sud el 27 de maig, on desembarcarien el 10 de juny, a Rio de Janeiro; van fer concerts al Brasil (almenys vuit), l’Argentina (al Teatro Odeón), el Perú, l’Uruguai i Xile amb gran èxit. Sobre Net, la premsa brasilera destacà la “impressió de perfecta harmonia, d'absoluta cohesió” que tenia amb el violoncel·lista, o que “està a l'alçada del concertista, seguint-lo com l'ombra segueix el cos, de manera precisa en la part tècnica, i de manera extraordinària en la part interpretativa” (Gazeta de Noticias del 13 de juny del 1912 i Jornal do Brasil del 13 de juny del 1912).

El 13 d'abril del 1913 oferí un recital a la Sala d'audicions íntimes del Palau, amb fragments d'“Ibéria” d'Albéniz, obres de Weber, Moszkowski, Schumann, Martí-Cristià (primera audició de “Pamplona” i “El convento”) i el Concert per a piano op. 21 de Chopin a dos pianos amb Carme Ramonacho. El concert va motivar elogis unànimes per part de la crítica: “És ja un pianista desfogat, i cal classificar-lo, per tant, entre'ls concertistes de carrera”, deia la Revista Musical Catalana (maig del 1913). L’endemà, el 14 d'abril, participà en el concert inaugural de l'Associació Musica da Camera en la interpretació del Concert de Brandemburg núm. 5 de Bach, amb el flautista Josep Vila, el violinista Alfons Vila i l'Orquestra de l'Associació dirigida per Josep Raventós. Acompanyà a més, el 13 de juny, en l'estrena de sonates i cançons d'Alfons Vila i Enric Nogués a la Sala Oliver, amb Màrius Vergé, A. Vila i Mercè Plantada.

Al gran Festival Händel del gener de 1914, Blai Net va haver de substituir el pianista Ricard Vives, absent degut a un altre compromís artístic. Hi va interpretar les obres “Lloança a l'harmonia” i “Oda ceciliana” amb Maria Barrientos, Vicenç Maria de Gibert, l'Orfeó Català dirigit per Lluís Millet i l'Orquestra Simfònica de Barcelona dirigida per Joan Lamote de Grignon. El 29 de gener i amb el quartet de l'Associació Musica da Camera, participà en un recital amb els quintets amb piano de Schumann, Brahms i Franck. El febrer, un recital amb el violoncel·lista Ramon Vilaclara li valgué nous elogis, sobretot per la interpretació d’“El Albaicín” d’Albéniz; i pel març protagonitzà un concert de Quaresma a Terrassa. És possible que la intervenció al Festival Händel propiciés la seva participació en l’excursió artística de l'Orfeó Català a París i Londres; al Royal Albert Hall londinenc acompanyà el violinista Joan Manén el 22 de juny (obres de Tartini, Martini-Manén, Gluck-Manén i Sarasate) i el 24 prengué part en la interpretació de l'”Oda ceciliana” de Händel. Un cop a Barcelona, el 4 de juliol, va participar en un nou concert dedicat a Bach, de l'Associació Música da Camera, interpretant amb Gibert Camins, García de Lenz i una Orquestra dirigida per Raventós el Concert per a tres pianos de Bach.

El 1915 acompanyà la soprano Mercè Plantada en dos recitals, un d'ells de Quaresma. També a l’entorn d’aquelles dates va acompanyar per primera vegada el jove violinista Joan Massià en obres de Bach al Palau de la Música en un concert en què van participar l'Orfeó Català, Vicenç Maria Gibert, Josep Comella i Andrea Fornells. El 9 de maig va tocar amb el violoncel·lista Josep Raventós en un concert organitzat per l’Associació da Camera. A la tardor va tenir lloc la primera col·laboració del pianista amb Eduard Toldrà, emmarcada en el cicle de sis concerts que el Quartet Renaixement duia a terme a la Sala Mozart. En el cinquè concert tots dos intèrprets van tocar la Sonata per a violí i piano d'Òscar Esplà, i Net també va acompanyar la soprano Andrea Fornells en la interpretació de diverses cançons d'Hugo Wolff.

El 1916 participà juntament amb el pianista Joan Gibert Camins en un Festival Bach al Teatre Principal de Vic, interpretant-hi el Concert a dos pianos. Aquesta mateixa obra la tornarien a interpretar el 30 d’octubre al Palau de la Música en el concert inaugural de temporada de l’Associació d’Amics de la Música. El 27 de febrer Net va acompanyar de nou Mercè Plantada en un recital amb obres per a piano i lieder de Wagner a la Sala Mozart, organitzat per l'Associació Wagneriana. El 30 de juny, amb Andrea Fornells i la pianista Antònia Sancristòfol protagonitzaren el segon concert extraordinari de l'Associació d'Amics de la Música.

A partir de 1917 la presència de Net al panorama concertístic de Barcelona es multiplica. Participà en les sessions setena i quinzena del curs de l'Associació d'Amics de la Música, on interpretà amb Toldrà la Sonata per a violí i piano d’Enric Nogués i la Sonata per a violoncel i piano d’Alfons Vila amb Antoni Planàs, respectivament. També interpretà la Simfonia núm. 3 de Camille Saint-Saëns amb Gibert Camins, Marcel Dupré i una orquestra dirigida per Louis Hasselmans, en els Concerts de Música Francesa de l'Exposició d'Art Francès. El 3 de juny, ell, Concepció Darné i Dolors Roig, deixebles de Vidiella, protagonitzaven un homenatge al mestre, mort el 1915; Net va interpretar la Marxa fantàstica d'Alió-Vidiella. L'estiu d’aquell any a Sant Boi s'estrenà en una festa benèfica l'obra infantil en dos actes “Muset i Bernadeta”, amb text de Josep Maria Folch i Torres, decorats de J. Herrán i música de Blai Net.

El 27 d'octubre d’aquell 1917 va tenir lloc un Concert Pau Casals, a benefici de la Caixa de Pensions i d'Invalidesa del Sindicat Musical de Catalunya, amb una orquestra dirigida per Josep Raventós; en aquell concert Casals i Net van interpretar l’“Adagio i Allegro” de Boccherini. Aquest fou l’inici d’una important i fructífera relació amb el violoncel·lista, amb el qual formaria un duo estable que es presentaria en públic a Catalunya durant dinou anys consecutius, des del 1917 i fins a l’any 1936. D’aquella primera col·laboració destacaren l'entusiasme del públic i el bon paper del pianista; en resulta significatiu el comentari de Robert Goberna a Las Noticias: “El concertista señor Blay Net acompañó en el piano, como él sabe, pues posee dotes excepcionales para desempeñar siempre brillante papel, en cuantos actos toma parte; el público sabe perfectamente que Blay Net es uno de los mejores artistas que tiene Cataluña y sus conciertos son siempre indiscutibles triumfos”. El 18 de novembre, de nou amb Casals, interpreten la Sonata per a violoncel i piano núm. 3 op. 69 de Beethoven al Palau de la Música. Per aquelles dates van oferir al Teatro de la Comedia de Madrid el Concert núm. 275 de la Sociedad Filarmónica. Posteriorment Net prengué part en un concert a Palma de Mallorca amb Andrea Fornells i Antoni Torrandell.

El 30 de desembre d’aquell 1917, Net va interpretar el Concert per a piano de Schumann amb l'Orquestra dels Amics de la Música dirigida per Francesc Pujol; aquell mateix concert fou repetit el 13 de gener del 1918. Aquell hivern va participar al “Festival Mossèn Cinto” interpretant-hi obres de Chopin i Schumann-Liszt i acompanyant la soprano Mercè Llopart i el baríton Josep Segura-Tallien. L'estiu, a Sant Boi, es representà de nou “Muset i Bernadeta” de Blai Net.

La tardor del 1918 suposa el principi de successives programacions de grans cicles beethovenians, organitzats per l'Associació d'Amics de la Música. Aquell curs 1918-19 es farien nou sessions amb els vint-i-set quartets i les deu sonates per a violí i piano; la interpretació de les sonates van anar a càrrec d'Eduard Toldrà i Net. Cadascun dels programes del cicle inclouria tant quartets com sonates; tingueren lloc els dies 22 i 29 de novembre (I i II), 12 de desembre (III), 14 de gener (ja del 1919) (IV), 19 de febrer (V), 8 i 23 d'abril (VI i VII), 21 maig (VIII) i 20 juny (IX). El 8 de desembre va participar en un concert de l'Orquestra dels Amics de la Música en què va acompanyar la violinista francesa Jeanne Gautier en obres de Veracini i Kreisler. El 17 de desembre, a les Galeries Laietanes, donà amb Eduard Toldrà el concert inaugural del primer Saló de Tardor dels Amics de les Arts, interpretant-hi obres de Grieg, Martí-Cristià i compositors francesos.

El 5 de juny del 1919, amb motiu d'una altra Exposició d'Art, tocà amb la violoncel·lista Aurèlia Sancristòfol al Palau de Belles Arts. El 26 d'octubre participà en un concert benèfic al Tívoli del Vendrell, amb Casals; el 28, al concert inaugural del curs de l'Associació Musica da Camera, tots dos van interpretar la Sonata per a violoncel i piano de Sammartini. El 16 de novembre al Palau de la Música tocà amb Pau Casals obres de Brahms, Bach i Saint-Saëns, i en solitari de Schumann, Chopin, Liszt, Debussy, etc. El comentari crític de La Veu de Catalunya dona indici de l'evolució del pianista: “És un dels novells artistes que més han sabut imposar-se. En Net coneix bé la mecànica del piano i és destre en usar-la, fent-nos-ho veure palesament en l'obra de Liszt”. El 21 de novembre s'efectuà la primera sessió d'un nou cicle de l'Associació d'Amics de la Música, el Cicle Brahms, on Net s'encarregà de la part de piano del seu Quintet amb piano op. 34, amb el Quartet Renaixement. El 7 de desembre la mateixa formació protagonitzava un dels recitals que organitzà l'Orfeó Gracienc amb motiu de l'adquisició del seu nou local, interpretant-hi el Quintet amb piano de Schumann. El 14 de desembre, va acompanyar per primera vegada el violinista Francesc Costa en un concert on també van participar Andreua Fornells i Joan Gibert Camins. La relació musical amb Francesc Costa a partir d’aleshores va esdevenir molt intensa i es va estendre fins als darrers anys de vida del pianista. Cada any Net actuava amb ell, en duo o en trio juntament amb Gaspar Cassadó. Blai Net va acabar el 1919 interpretant la Sonata op. 100 de Brahms amb Eduard Toldrà, en un concert del Quartet Renaixement, dedicat a Brahms, que va celebrar-se el 21 de desembre al Palau de la Música.

Ja l’any 1920, van tenir lloc més sessions Brahms pel Quartet Renaixement i Net: al setè dels Amics de la Música, el 30 de gener, Net participà en la interpretació del Trio en si menor op. 8; al novè, el 18 de febrer, interpretà diverses peces per a piano del compositor alemany, destacant-se en les Variacions sobre un tema de Schumann, a més d'acompanyar Toldrà en la primera audició de la Sonata en sol per a violí i piano de Debussy; a l'onzè acompanyà Andreua Fornells en diversos lieder de l'hamburguès. També el 13 de febrer participà en un recital a la Sala Mozart amb els artistes francesos Robert Lortat (piano), Hélène M. Luquiens (soprano) i Lydia Demirgian (violí). El 28 de febrer, va fer un recital amb Francesc Costa a l'Hotel Ritz amb motiu del Dia de Moda.

El 7 de març trobem per primera vegada el Trio Costa-Net-Gaspar Cassadó en un concert de Quaresma al Palau de la Música; van interpretar el Trio op. 11 de Beethoven i obres a duo. La formació es retrobà el 19 d'abril al Palau de la Música per interpretar el Trio op. 1 núm. 1 de Beethoven en un concert que el Comitè d'Honor de l'Exposició d'Art de Barcelona organitzava en obsequi als Infants d'Espanya Luisa i Carlos. Dos dies abans, el 17 d'abril, el Diario de Tarragona publicava: “En Barcelona ha dado a luz una hermosa niña la señora Dª María del Carmen Gras, esposa del concertista de piano Blai Net. Nuestra enhorabuena”.

El 27 de juny de 1920, en el marc del divuitè concert dels Amics de la Música, Blai Net va oferir la primera audició a Catalunya del Concert per a piano i orquestra núm. 2, op. 83, de Brahms, amb l'orquestra dirigida per Francesc Pujol. El crític Frederic Lliurat digué que Net “executà la seva part de piano d'una manera brillant i ben sentida”. El novembre, les notícies que avançaven la temporada 1920-21 dels Amics de la Música apuntaven que aviat començaria un cicle amb l'audició de les trenta-dues sonates per a piano de Beethoven. Blai Net fou el primer pianista que ho dugué a terme a Barcelona: el 1907 Edouard Risler ho va fer només parcialment. Les nou sessions van celebrar-se a la sala d'audicions íntimes del Palau els dies 29 de novembre (I), 16 i 30 de desembre (II i III), 9, 16 i 30 de març (IV, V i VI), 10 i 27 d'abril (VII i VIII) i 1 de juny (IX). Emprà l'edició Cotta. Aquest cicle meresqué a Blai Net un ampli reconeixement i elogis, com el perfil que la revista D'Ací d'Allà li dedicà tot parlant de tres músics destacats del moment, o l’ampli article a la secció “De la pàtria estant. Crònica catalana” de Ressurgiment el juny del 1921, signat per Jordi Català i amb el subtítol “En Blai Net i les XXXII Sonates de Beethoven”, que repassa els grans èxits obtinguts fins aleshores pel pianista. N’afirma que “figura en els llocs d’honor del primer rengle de les notabilitats que al conreu del piano es dediquen”; entorn de l’execució del cicle, “tan brillant i fidel”, en diu que “la faisó honrada amb què ha interpretat les sonates” és “ço que és més d’aplaudir”, i explica que “Net ens ha fet sentir les exquisideses de cada sonata atenent-se a l’esperit que les anima, fent-nos notar les suaus dolceses dels temps de caràcter poètic o emotiu i emportant-nos amb la seva força i destresa poc comunes en els passatges on se’ns mostra la fermesa del gran mestre que va crear-les”. A finals d’aquell any, el 5 de desembre, acompanyà el violinista Pere Vidal a la Sala Mozart, i el 17 la soprano Nina Faliero al Palau de Música (la segona part d’aquell concert anà a càrrec del pianista Alexandre Ribó).

El 1921, els dies 9, 23 i 30 de gener el Trio Costa, Cassadó i Net van donar concerts al Palau de la Música. El 5 de febrer a Valls, al Centre de Lectura, n'oferien un Costa, Cassadó i Fornells, i el 18 el trio donà el primer de Quaresma al Teatre Principal de Tarragona. Amb Cassadó tocà també el maig al Círcol Catòlic de Badalona, i el 12 de maig Net, Cassadó i Enric Casals van interpretar la primera audició del Triple concert de Beethoven, amb l'Orquestra Pau Casals. El juny participa en la primera audició de la suite “El burgès gentilhome” de Richard Strauss amb l'Orquestra d’Amics de la Música dirigida per Francesc Pujol. El juliol, en un recital a l'estatge de l'Orfeó Sallentí, acompanyà Gaspar Cassadó i el tenor Emili Vendrell en la seva primera col·laboració amb el gran tenor. Entre agost i setembre va fer recitals al Masnou, Badalona, Sallent, Granollers i Solsona acompanyant artistes com Emili Vendrell o Gaspar Cassadó. El 10 de novembre va tenir lloc el quart de l'Associació de Musica da Camera, un recital de Pau Casals acompanyat en algunes obres per Wanda Landowska i en dues sonates de Beethoven per Net.

El 9 i 27 de gener del 1922 el violoncel·lista Antoni Sala i Net oferiren recitals al Círcol del Liceu i a la Sala Mozart. El 23 d’aquell mes, Gaspar Cassadó i ell donaven la primera audició a Espanya d'una sonata de Giacomo Orefice i estrenaven “Una meravellosa rondalla” de Francesc Pujol, en un concert dels Amics de la Música celebrat al Palau de la Música. El 17 i el 28 de febrer va tocar amb Francesc Costa al Coliseu Mundial tarragoní i al Palau de la Música respectivament. El 26 del mateix mes participà en un concert de l'Associació Íntima de Concerts amb Vendrell i Dolors Valerí.

El 31 de març de 1922 el Trio Costa-Cassadó-Net donaven el segon concert de Quaresma al Coliseu Mundial. L'abril s'anuncià un nou cicle beethovenià: les cinc sonates per a violoncel i piano, amb Aurèlia Sancristòfol, i les deu per a violí i piano, amb Toldrà, tots dos acompanyats per Net, en cinc sessions organitzades pels Amics de la Música els dies 7, 11, 18, 22 i 26 d'abril. El 19 d'abril tocà amb Cassadó al Saló Granvia de Girona; amb motiu d’aquest concert la revista Scherzando dedicà seccions a presentar ambdós músics, i deia sobre el pianista: “Dotat d’un fort temperament musical, l’art d’En Blai Net es caracteritza per sa serenitat i equilibri, aixís com per la honradesa de ses interpretacions. Domina tots els recursos que no són pocs del piano i posseeix una perfecta i clara execució, i en els passatges de pura dicció, es revela com un artista fondament emotiu”. I segueix: “Totes les belles característiques de l’escola del gran mestre Vidiella, del que’n fou un de sos deixebles predilectes, es manifesten en ell, una de les més importants de les quals és l’ús aciençat i conscient dels pedals, qualitat que manca a molts concertistes d’anomenada”. El 27 d’abril tocà amb Eduard Toldrà a Granollers. El 24 de maig, XIIIè dels Amics, donà un recital de piano sol íntegrament dedicat a obres d'autors catalans: Alió, Noguera, Vidiella, Granados, Joaquim Cassadó, Millet, Morera, Gibert, Martí-Cristià, Buxó, Pahissa, Samper, Mompou i Gomà. La Revista Musical Catalana deia: “Fou per demés curiós oïr successivament els diversos estils que caracteritzen el nostre repertori pianístic, des del principi del renaixement català fins els moments actuals”. Pel maig donà un concert al Teatre Principal de Girona amb Costa i Cassadó. A finals de maig acompanyà Emili Vendrell a Sabadell; La Veu de Catalunya feia aquí atenció al pianista: “En Vendrell, amb l'encert de combinar les obres del programa, i ajudat per un home com En Blai Net, que sap, com cap més de la nostra terra, el que és acompanyar […] va assolir un esclatant triomf [...]”.

L'11 de juny de 1922 tocà al Teatre Principal de Girona amb Costa i Cassadó. El 21 acompanyà el tenor Alexandre Alexandrowitzch, del Teatre Imperial de Petrograd (Sant Petersburg), en una munió de cançons d'autors russos, i d'altres, incloent-hi la primera audició a Barcelona de “Kaddish” de Ravel. A l'agost, amb Francesc Costa, van fer dos recitals a Olot. El setembre intervingué en un concert en el marc de les celebracions de l'11 de setembre, acompanyant cançons catalanes a Concepció Callao i Vendrell, al Teatre Espanyol. El 13 van repetir el recital al Teatre Principal d'Olot.

Entrats al curs 1922-1923, en el tercer concert de tardor de l'Orquestra Pau Casals, Net participà amb el pianista Rafael Gálvez, en la primera audició completa a Barcelona del “Carnaval dels animals” de Camille Saint-Saëns. El 10 de desembre va tenir lloc un concert amb Costa, Vendrell i Net en el segon dels concerts en dies festius de l'Orfeó Català. El 20 de desembre va acompanyar la soprano francesa Gabrielle Gills també al Palau.

L'1 d'abril del 1923 donà un concert al Teatre Romea. El 3 de maig tindria lloc un concert amb motiu del desè aniversari de l'Associació Musica de Camera en què Casals i Net estrenarien la Sonata per a violoncel i piano de Juli Garreta. Net tocà “de faisó pulcra i amorosa” la Sonata. El 8 de maig cooperà amb l'Orquestra Pau Casals en el primer concert de primavera al Gran Teatre del Liceu, on interpretà “La boîte a joujoux” de Debussy. El juny, al dissetè del curs de l’Associació Amics de la Música, Net i el pianista Joan Petit oferien en primera audició la suite “Primavera” de Debussy, amb l'Orquestra dirigida per Francesc Pujol. A l'estiu donaria concerts amb Gaspar Cassadó a Sabadell, Sant Feliu de Guíxols i Olot (amb sonates de Garreta, primera audició pública de la Sonata en do menor segons Gay-Rabaseda-Ruiz 2014), i a Olot pel setembre amb la violoncel·lista Creu de Malitran. El 13 de novembre Cassadó i Net donaven el concert inaugural dels Amics de la Música que inclogué la primera audició de la Sonata per a violoncel i piano de Debussy i obres de Mendelssohn, Bach, Haydn, Barrière, Schubert, Schumann o Davidov. El 8 de novembre participà en un recital amb Pau Casals, amb el qual va interpretar una Sonata de Locatelli; en aquell concert també hi participava la pianista anglesa Fanny Davies.

El 13 d'abril de 1924 oferí un recital amb el violoncel·lista Jaume Torrents a la Sala Mozart. El 19 d’aquell mes s'inaugurava el Cafè-Restaurant Colón, on tindrien lloc els Concerts Blai Net, tarda i nit fins al novembre. La programació fou sens dubte variada; el 25 d'abril, per exemple, interpretà obres d'Irving Berlin, Beethoven, Boieldieu, Hahn, Grieg, d'Ambrosio, Mendelssohn i Perelló. El 30 de maig acompanyà el tenor rus Teodor Ritch, el qual ja havia interpretat el Boris Godunov al Liceu.

L'11 de juny, a Girona, Net tocava, en un recital amb Pau Casals, el darrer concert de la temporada de l'Orquestra, interpretant els Cants hebraics de Bruch, “La Fileuse” i “Après un rêve” de Fauré, i “Allegro appassionato” de Saint-Saëns; el 16 de juny també van tocar a Olot. Des de l'agost i fins a l'octubre, vehiculada en les publicacions D'Ací d'Allà, La Publicitat o La Veu de Catalunya, pot resseguir-se una petita polèmica artística entre Rafel Benet, Joan Sacs i Blai Net, sorgida després que el primer, havent assenyalat la freqüent participació de Net a les vetllades musicals de Can Galí en un text on memorava aquell cercle, afirmés que abraçaven un antichopinisme, que Net, segons manifestà, no compartia en absolut.

Al setembre de 1924 col·laborà en recitals a Olot (amb Francesc Costa) o al Vendrell (amb Pau i Enric Casals); amb Casals també donà un concert a Girona el 10 de novembre. El desembre acompanyà amb l'harmònium Maria Barrientos en cançons que interpretà durant una missa a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, intervenció concedida per Francesca Bonnemaison després que la cantant, havent-se postrat i meditat davant la Moreneta de Josep Llimona dins la capella de la institució, li manifestés el seu desig de cantar-hi.

El 19 de març del 1925 trobem Net participant en la sessió íntima en honor a Richard Strauss que organitzà el Sindicat Musical de Catalunya, amb Andreua Fornells, Eduard Toldrà, als quals acompanyà, i la Cobla Barcelona. Net obrí la sessió interpretant la sardana de la Sonata en do menor per a piano de Juli Garreta i la cançó de les “Escenes de nois” de Frederic Mompou. L'endemà se celebrà una Sessió Toldrà, dedicada al compositor, a l'Associació de Sabadell, on l'acompanyà a ell i la cantatriu Maria Josepa Regnard amb la qual va estrenar “El gessamí i la rosa”. El 28 maig, al Teatre Olympia, oferien un concert a duo Francesc Costa i Blai Net. El 4 de juny, acompanyaria Pau Casals en el concert extraordinari benèfic de la seva Orquestra, en què interpretarien un “Adagio” de Bach i una Sonata de Breval en primera audició. Participà també en el dissetè concert dels Amics de la Música, el 18 de juny, amb Costa, Toldrà, Xipelli, Rodó i Tarragó; interpretaren entre d'altres el Concert en re de Chausson per a violí, piano i quartet de corda. Fa l'efecte que aquest concert va propiciar futures aparicions com a quintet de Net, Toldrà, Juli Murillo, Gracià Tarragó i Gabriel Rodó; es presentarien el 18 d'octubre a la Sala Mozart, on donarien la primera audició del Quartet per a corda i piano de Juli Garreta i els quintets amb piano de Franck i Brahms.

L'estiu de 1925 trobem Blai Net en recitals a Vilanova i la Geltrú o Cornudella. Al darrer concert de tardor de l'Orquestra Pau Casals, al Coliseum (en aquells dies el Palau romania tancat), amb Frederic Longàs interpretaren el Concert per a dos pianos de Bach el 30 d'octubre. El 3 de novembre hi tocaren Casals i Net a duo; Joan Llongueres digué de Net que secundà Casals “admirablement”, però afegia: “[...] Per què el pianista restà durant tota l'obra tant a darrer terme? L'obra, així, restà incompleta i àdhuc desfigurada”. Aquest retret d'“excés de secundarietat” reapareixerà diverses vegades en línies de Frederic Lliurat. Casals i Net també protagonitzaren un recital per a l'Íntima de Concerts el 8 de novembre a la Sala Mozart; el 10 de novembre eren a Sabadell, i el mateix mes actuaren a Reus. El 24 d'octubre el Quintet Net actuà a Granollers i a finals de novembre al Teatre Principal d'Olot. Amb Toldrà tocà a duo a Figueres el 3 de desembre. El 22 de novembre del 1925 prengué part amb Llongueras i Adrià Gual en la presentació de la pel·lícula Monseiur Beucaire, amb la direcció d'un intermedi coreogràfic. La Veu de Catalunya ressaltà l'important paper de la “part musical”, que “ha estat atès amb un encert innegable. […] La petita orquestra del Coliseum és dirigida per Blai Net, el qual realitza un treball ple d'intel·ligència i abnegació artística”. Aquesta és la primera vegada que la premsa fa referència a la col·laboració del pianista amb l'Orquestra del Coliseum.

El 16 de gener de 1926 participà en la gran sessió “Amics de la poesia” acompanyant Plantada en cançons catalanes, i també amb la participació de la Cobla Barcelona, l'Esbart Folklore de Catalunya i l'Orfeó Català. Pel febrer s'anuncià un homenatge col·lectiu a Juli Garreta, mort el 2 de desembre del 1925; s'organitzaren múltiples concerts on prengueren part Net, Costa, Plantada, la Cobla Barcelona o la Principal de la Bisbal, i donaren concerts durant tot el curs a Barcelona, Vilafranca del Penedès, Reus, Sabadell, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Girona, Figueres, Granollers, Olot... Net acompanyà Plantada en cançons del ganxó, i amb Costa interpretaren peces com el Concert en sol menor, en una reducció feta per Toldrà. Entremig, sabem que va dur a terme almenys tres recitals amb Pau Casals: el 26 d'abril a Tarragona, el 29 d'abril a Figueres i el 30 d'abril a Girona. El 25 de maig, a l'onzè de l'Associació Musica da Camera, Festival Juli Garreta, hi participaren Casals, Net i Costa en la interpretació de la Suite en sol, la Sonata en fa i el Concert en sol. Lliurat digué que Net “col·laborà encertadament (per més que amb un so algun cop massa prim, massa esfumat) [...]”. El 10 de juny, el Quintet Net donà un concert, organitzat per l'Associació d'Amics de la Música, en què interpretà la Sonata en do menor per a piano de Garreta i quartets de de corda de Toldrà i Zamacois. El 28 d'agost era a Caldetes amb Costa i el 16 de setembre participà en un homenatge a Toldrà a Vilanova i la Geltrú, amb el mateix Toldrà (l'acompanyà en els seus “Sonets”), Plantada i la Principal del Vallès. El 18 de setembre Pau i Enric Casals i Net oferien un recital íntim “de comiat” d'estiu al Vendrell. El 10 d'octubre Casals i Net van tocar a la Sala Mozart, i el 17 i el 19 de novembre donaren recitals amb èxit a Oviedo i la Corunya.

Des del 22 de setembre del 1926, diversos diaris començaren a anunciar reiteradament l’actuació de l'Orquestra del Coliseum sota la direcció de Blai Net: prenia part en les sessions cinematogràfiques de la sala, bé oferint intermedis musicals o bé interpretant la banda sonora de les pel·lícules mentre es projectaven. Es tractava d'una orquestra de format reduït, ocasionalment ampliada. Obviem aquí l'ampli repertori i multitud d'adaptacions musicals que arribaren a interpretar en centenars de sessions. El 1927 se sumaren al centenari Beethoven interpretant la simfonia “Eroica” i l'obertura “Leonora” núm. 3 entre els dies 8 i 12 d'abril. Fent un salt endavant, del 1929 daten diversos escrits a la premsa que reflexionaven sobre formació i director; un d'ells, a la publicació Cinòpolis del 4 de maig, retratava una evolució: “Abans, al “Coliseum”, durant l'intermedi apagaven els llums, enfocaven un reflexe vermell al mestre Blai Net i aquest dirigia, amb un gran sobrietat d'ademans, algun fragment de música de Gluck, Schubert, etc. Ara, en canvi, no apaguen els llums, ni enfoquen els reflexes vermells i l'orquestra sols interpreta música casolana (fox-trots, xarslestons, marxes...). No sabem a què és degut el canvi, però ens ho imaginem: la xerrameca escandalosa [...]”. Al setembre la sala obrí amb “La canción de París” de Maurice Chevalier, primer film sonor presentat a Barcelona. L'Orquestra i Net tocaven en “els títols en espanyol i la part muda” i a les parts amb “parlaments en anglès”; foren àmpliament elogiats. El novembre, C. G. afirmava a La Veu: “En Blai Net és, per ara, l'únic que dóna amb èxit la batalla al film sonor”. Tanmateix, el recorregut de la formació fou estroncat per aquest avenç tecnològic i aviat només hi actuaren esporàdicament. A La Humanitat del 13 d'agost del 1932 l'etapa ja sembla llunyana: “Abans del cinema sonor les adaptacions musicals en els cinemes de primera categoria [...] eren generalment arbitràries. Si alguna excepció hi havia a fer eren les que feia el mestre Blai Net al Coliseum”.

El 16 de gener del 1927 ell i Joaquim Zamacois acompanyaren la cantatriu Pilar Rufí en un concert de l'Associació Obrera de Concerts (Net en autors alemanys, russos, Respighi, Yamada i Barberà). El 24 d'abril, en el primer de cinc concerts d’aquesta Associació, dedicats a Pau Casals, Blai Net, Eduard Bocquet i Josep Trotta interpretarien els Trios op. 112 i op. 70 núm. 2 i la Sonata op. 69 de Beethoven al Coliseum. El 27 de maig prengué part en un concert de l'Orquestra Pau Casals a Sant Feliu de Guíxols, on interpretà a duo amb Casals la Sonata en fa de Garreta, i al juliol al Vendrell l'acompanyà en la Sonata de Breval i l'”Adagio” de la Cantata en Fa de Bach. Ja durant el curs 1927-1928, concretament el 9 d'octubre, en un Recital Bach del Patronat de l’Orquestra Pau Casals, tots dos interpretaren la Sonata núm. 3 en sol menor per a violoncel i piano (primera audició) i Tres preludis corals per a orgue (en un arranjament per a violoncel i piano de Kodály).

El 22 i el 29 d'abril del 1928, elements de l'Orfeó Reusenc i l'Esbart Dansaire interpretaren al local de l’Orfeó “La princesa i el pastor”, amb text de J. M. Folch i Torres i música de Net. El 26 d'abril, Casals i Net oferien un nou recital al Palau de la Música, interpretant-hi la Sonata en la menor de Grieg i obres de Couperin i Boccherini. El 13 de juny se celebrà un Homenatge al Director de l'Acadèmia Cots, on va actuar l'Orquestra del Coliseum dirigida per Net. El curs 1928-1929, l'11 d'octubre, donaven un nou recital Casals i Net al Palau.

El 17 de novembre de 1929 participà en el tercer concert del curs de l'Associació Obrera de Concerts, en un recital de lieder amb Concepció Callao. A La Publicitat, Baltasar Samper escrivia: “En Blai Net s'ha fet enyorar força dels que havíem seguit amb goig les seves activitats d'anys enrera, que ens felicitem que fossin represes amb tota intensitat”. La Revista Musical Catalana criticà: “En fer fineses, Blai Net esborra els termes, prescindeix de la perspectiva, i crea, únicament, un ben dolç remoreig... Però […] Cal matisos i cal termes. No tots els elements amb els quals ha estat feta una composició musical apareixen, en fi, en el mateix pla. I que ens perdoni el senyor Blai Net la nostra franquesa. Però el considerem un dels nostres més notables executants i voldríem que no tingués cap defecte”.

Ja el 1930 participà en múltiples concerts de l'Associació Obrera de Concerts: el 9 de març, amb Toldrà, interpretaren sonates de Beethoven, Brahms i Franck; també l'1 de maig amb Casals en motiu de la Festa del Treball. El 31 de maig, Net cooperà amb la Banda Municipal, dirigida per Joan Lamote de Grignon, al Palau de Belles Arts, al concert extraordinari que clausurà els actes del Centenari del Romanticisme; hi interpretà el Concert en la de Schumann, arranjat per a banda. El 17 de juny tenia lloc un nou recital Casals-Net, i el 3 de juliol al Palau de Projeccions, un Festival Manén, on s'interpretà, entre d'altres, la Simfonia Juventus, per a piano, dos violins i orquestra, a càrrec de l'Orquestra Pau Casals, amb Blai Net, Enric Casals i Pablo Ibarguren dirigits pel mateix compositor. El 14 tocà amb Casals al Teatre Albèniz de Girona, com a part d'un homenatge de la ciutat a Juli Garreta.

El 27 d'abril del 1931 donaren un recital Gaspar Cassadó i Blai Net al Palau, organitzat per l'Associació Musica da Camera. Aquell any adreçà a Francesc Macià una carta oferint-se com a possible director d’una orquestra de la Ràdio Associació de Catalunya, proposta que fins on sabem no arriba a prosperar. L'1 d'octubre tenim notícia d'una nova formació, el Trio Blai Net-Eduard Toldrà-Josep Trotta, que donaria concerts durant la tardor i l'hivern al Saló Dorée de la Granja Royal, de deu a dotze de la nit, amb “programes de música clàssica i altres obres curosament seleccionades”. La Veu publicà molts dels programes que oferien, amb repertori molt divers. El 15 de novembre el mateix trio donà un concert organitzat per l'Associació Obrera de Concerts al Palau de la Música, amb el Trio en mi de Mozart, el Trio op. 70 núm. 2 de Beethoven i el Trio “Dumky” de Dvorák. També els fou encarregat el segon concert amb motiu de la inauguració del tot just fundat Institut d'Estudis Musicals.

El 10 de gener del 1932, Net participà en un concert al Cercle Artístic de Sant Lluc, amb la soprano Montserrat Salvador i Toldrà. El 17 donaren una sessió per a l'Institut d'Estudis Musicals, al Majestic Hotel Inglaterra. L'1 de juny intervingué en una de les Audicions Íntimes, amb Toldrà, Rafael Ferrer, Josep Julivert, Josep Trotta i Carles Pinós. Pel juliol, a Igualada, participà en un concert al Teatre de l'Ateneu, amb l'Orquestra Ceciliana, Teresa Daniel, Nie-Bauer i Eduard Toldrà. La tardor acompanyà Pau Casals en un recital de celebració de les noces d'argent de l'Orfeó Gracienc.

El 22 de gener del 1933 l'Orfeó Atlàntida, dirigit per Reverter, oferia en un festival infantil “La princesa i el pastor”, de Folch i Torres i Blai Net. El 7 de febrer col·laborà amb els Ballets Russos de Nijinska al Teatre Nou, en la primera audició del ballet “Estudio”, amb música de Bach. El 12 d'abril l'Associació Musica da Camera organitzà un concert del Trio Costa-Cassadó-Net, on interpretaren el Trio op. 11 de Beethoven, l’op. 1 núm. 1 de Franck, i peces diverses a duo i piano sol; el 2 de maig va tenir lloc un nou recital Casals-Net amb la Sonata op. 99 de Brahms, la Sonata en la major de Weber i obres de Bach, Schumann i Schubert.

El 1933 i el 1934 participa en molts recitals radiats per Catalunya Ràdio: retransmissions de concerts que des de l'11 de maig oferia a trio a la Maison Dorée amb Toldrà, Ferran Guerin o Lluís Millet Farga; recitals del pianista en solitari o sessions dutes a terme en motiu del centenari del naixement de Brahms (entre juliol i setembre de 1933), acompanyat de músics com Casals, Ferrer, Julibert, Trotta o Ponsa, en què va tocar el Trio op. 101, la Sonata per a violoncel i piano en fa major, la Sonata per a violí i piano en la major i diverses obres per a piano sol. Entre els concerts emesos per ràdio també sobresurt el concert que Casals i Net oferiren a Montserrat, al qual el butlletí de Montserrat núm. 87 dedicà nombroses pàgines plenes d'elogis; de Net, Alfons Pinell afirmà que “arriba a una identificació difícilment igualable amb el Mestre [Casals]”. El 27 de maig trobem la notícia que informava del nomenament de Blai Net com a professor de piano de l'Escola Municipal de Música; anys després, el 1945, li seria encarregada també l'ensenyança de la Càtedra de Virtuosisme.

A finals de gener del 1934 un escrit de Llongueres a La Veu elogiava la tasca musical de Ràdio Associació de Catalunya, la qual dirigia Baltasar Samper; fent memòria de concerts i recitals, destaca entre d'altres “l'actuació constant dels notabilíssims artistes Joan Gibert Camins, Blai Net, [...]”. El març, amb Eduard Toldrà, participa en un recital de l'Escola Normal de la Generalitat interpretant-hi obres de Beethoven, Mozart, Toldrà, Falla i Francoeur, i a l'abril acompanya al piano la cantatriu Maria Miret en una de les dues festes d'art organitzades pel Patronat Femení de la Federació de Joves Cristians de Catalunya al Coliseu Pompeia.

Al setembre prengué part en un concert íntim amb Conxita Badia, Enric i Pau Casals, Maurice Eissenberg i Robert Gerhard al Palau de la Música: van interpretar un Trio de Mozart, el Trio op.1 núm. 1 de Beethoven i obres de Gerhard i Casals.

El 4 de gener del 1935 al Palau de la Música participà en el segon concert extraordinari dels programes setmanals de la casa Ford, que retransmetia Ràdio Barcelona, interpretant-hi obres per a violí i piano amb Francesc Costa. El 23 d’aquell mes acompanyà el violinista polonès Roman Totenberg en obres de Händel, Bach, Chausson, Tartini, Novaceli, Nin i Szymanowski. El 27 de gener va tenir lloc un recital Casals-Net que significà l'audició número 100 de l'Associació Obrera de Concerts; un escrit a Mirador apuntava que els solistes que més vegades (sis) havien intervingut en recitals eren Badia, Net i Pere Vallribera. El 7 d'abril acompanyà la violinista Elisabeth Coemans al Teatre de l'Orfeó Eco de Catalunya. Tots dos i Callao protagonitzaren el concert de l'acte de “Celebración del 14 de abril” a Terrassa el 21 d'abril.

Ja el 1936, trobem Net en un concert a dos pianos amb Montserrat Sagué, el 29 de març al Casal del Metge, on interpretà els “Estudis simfònics” de Schumann, obra que li valgué el nomenament de professor a l'Escola Municipal de Música. El 4 d'abril tingué lloc un nou recital Casals-Net al Palau, dedicat al Cercle Artístic. A l’agost, ja esclatada la Guerra Civil, els diaris explicaven que Morera, Net o Comella es posaven al servei de Ventura Gassol “per a la celebració de festivals a profit de les víctimes del feixisme”. El 13 de setembre prengué part en un concert al Teatre Nacional de Catalunya “a homenatge dels caiguts per la llibertat i per ajudar als que lluiten”, també amb Enric i Pau Casals. Segons el professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona Josep Lluís i Falcó, Net treballà durant la guerra al cinema Astoria.

Gràcies als documents conservats relatius al procés de depuració de Blai Net un cop finalitzada la Guerra Civil, sabem que estigué afiliat al Sindicat Musical de Catalunya i a l’Agrupación Española de Maestros Directores i Concertadores. Durant la guerra va pertànyer al Sindicato de Profesiones Liberales i al Sindicato de Espectáculos Públicos de la CNT. Per altra banda, no li fou imposada cap sanció en la seva readmissió al Conservatori, donada la seva (segons declarà) inexistent militància en estaments o partits enemics del Movimiento.

L'activitat concertística de Net a la postguerra fou freqüent i presenta algunes constants. Cada febrer oferí un recital en solitari al Palau de la Música, menys el 1939 (que el donà al juny), el 1940 (en donà un per Any Nou i un altre pel febrer al Teatre Principal de Tarragona), i el 1942 (dos, un d'ells amb Toldrà, al gener). Acompanyà Francesc Costa tots els octubres i els desembres en els concerts de Sant Esteve. En el Concerts de Sant Esteve van comptar amb la col·laboració d’Eduard Toldrà com a violinista els anys 1940 i 1943 o bé com a director d'orquestra l’any 1941. Sabem, per altra banda, que el 1943 participà en la celebració del cinquantè aniversari de l’Ateneu de Sant Boi, i també fou allà el 1945, en la celebració dels Jocs Florals. Tots aquells anys el trobem en altres concerts actuant sol o amb Francesc Costa en diverses poblacions de Catalunya. Fins on sabem, Blai Net donà el seu darrer concert el 7 de novembre del 1947 al Palau de la Música, interpretant el Concert per a piano en la menor de Schumann amb l'Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà.

Blai Net va casar-se en primeres núpcies amb Maria Valls Ferrer, possiblement el 1913 o 1914. El 1914 va néixer l'únic fill d'aquest matrimoni, Jordi. Tràgicament, aquell mateix any hi hagué una epidèmia de tifus, que segons ens explica la neta del pianista, Montserrat Net, afectà primer Blai i després Maria; ella no aconseguí vèncer la malaltia i morí quan Jordi tenia només tres mesos. Passarien dos anys fins que Blai Net es casés, en segones núpcies, amb Carme Gras Sentí. D'aquest matrimoni nasqueren tres fills: Josep Maria, Montserrat i Carme.

"La música, a casa els avis, era habitual; entraves i senties música", ens explica la seva neta Montserrat. Net es tancava quan assajava, només el sentia per darrera la porta. Li agradava jugar al solitari i anar al cinema (recorda que la va portar a veure El mago de Oz); també acostumava a passejar pel Passeig de Gràcia o la Rambla. Recorda com algunes vegades havia estat amb l'avi coincidint amb la visita d'amistats com Francesc Costa o Eduard Toldrà. Tanmateix, més enllà de les seves abundants coneixences, no acostumava a convidar gent a casa. Buscava de vegades tranquil·litat i solitud; al llarg de la seva vida, per exemple, havia anat en múltiples ocasions a passar moments de recolliment en alguna de les cel·les de Montserrat. La família solia estiuejar a Puig-Delfí o als Garidells (municipis tarragonins); al primer, Net llogava a vegades la sagristia de l'església, on trobava també moments de pau i meditació. Com pot endevinar-se, Net fou un home profundament catòlic; Montserrat recorda com solia passar el rosari a les nits, i l'àngelus al migdia. Va pertànyer, també, a una secció d'oblats dels benedictins.

Sant Boi li va retre un homenatge poc abans de la seva mort, en un concert que feu ple a l'Ateneu Santboià. Pel vint-i-cinquè aniversari del Coliseum, el 10 d'octubre del 1948, el Diario de Barcelona explica que es va fer una funció extraordinària on l'orquestra interpretà adaptacions musicals compostes per Net, que “se hallará presente en el homenaje que la afición cinematográfica dedicará a este salón [...], no ya como director material de la orquesta que actuará [...], sino como inspirador y guía del meritísimo conjunto orquestal que evocará aquel otro que él mismo dirigió en aquella época [...], con tanto mérito y acierto”.

Blai Net morí l'11 de desembre del 1948, als seixanta-un anys, segons algunes fonts després d'una dolorosa malaltia; Montserrat Net precisa que hauria estat a causa d'una crisi asmàtica, derivada del seu hàbit de fumar excessivament.

La Vanguardia, Diario de Barcelona o Destino li dedicaren esqueles plenes d'elogis. Segons la publicació santboiana La Navidad del 1948, les seves despulles foren traslladades a Sant Boi, on va ser enterrat, tal com ell desitjava; afegien que “la capilla ardiente fue visitadísima y el entierro una grandiosa manifestación de duelo”. L’Ajuntament de Sant Boi li dedicà el nom d’un carrer; també posteriorment li donà el nom a l'Escola Municipal de Música. La vila també li reté homenatge pel centenari del seu naixement i el cinquantenari de la seva mort.

La seva tasca com a docent representà una activitat constant paral·lela a la de concertista; no són escasses les referències al mestratge de Net a la premsa. Formà part d'un jurat a l'Escola Vidiella pel juny del 1919 i a partir de l'octubre fou professor de piano a l'Institut Musical Casals. Al maig del 1933 se'l nomenà professor de piano de l'Escola Municipal de Música, on exerciria des del 3 de juliol. El 1945 li seria assignada també l'ensenyança de la Càtedra de Virtuosisme. Escrits com l'aparegut a la revista Destino el 12 de desembre del 1948 remarquen la seva important labor pedagògica. Entre els seus deixebles hi trobem Rosa Barella, Frederica Bonay, Pilar Casals, Montserrat Clua, Lluís Farreny, Montserrat Guiu, Pepita Llunell, Josep Maria Nubiola, Sofia Puche, Rosa Puig, Artur Rimbau, Maria Dolors Rosich, Conrad Saló, Montserrat Torrent o Maria Vilaseca.

Per altra banda, participà també en recitals de caire divulgatiu: oferí “il·lustracions musicals” en conferències com la de Miguel de los Santos Oliver sobre Chopin (1918), les d'Henry Prunières sobre música francesa (1923, amb Madeleine Bonnard o Esteve Gratacós), les de Marc Pincherle a l'Institut Francès (1924, amb Costa), o concerts amb Emili Vendrell inscrits dins els Cursos d'humanitats i cultura general per a obrers (1921 i 1922) de l'Escola Industrial i de l'Escola d'Estiu (1922).

El Conservatori Municipal de Música de Barcelona conserva dues-centes trenta-quatre partitures que foren propietat de Net. Dinou duen la seva signatura; es tracta d'adaptacions per a petita orquestra d'altres peces existents, possiblement creades per als intermedis del Coliseum: “A una rosa”, “Ansiosament”, “Funerals”, “Hula”, “Nell”, “Revolta”, “Siluetas. El convento”, “Tristor”, “Voreta'l riu” o “Spleen”. Inicià també un projecte de composició d'uns goigs a Sant Baldiri, amb text de Josep Maria de Sagarra que, segons algun testimoni, a l'escrit “Notes històriques de la vila (I)” de Carles Martí i Vilà s'haurien imprès i se'n conserva el text, però no se'n sap més.

Per altra banda, es conserven enregistraments del pianista acompanyant Pau Casals duts a terme el 1921 i el 1929 a Barcelona i publicats en discs de 78 rpm pel segell La Voz De Su Amo. Van enregistrar obres de Bach, Beethoven, Boccherini, Cassadó, Dvorák, Haydn, Mendelssohn o Rimski-Kórsakov, entre d’altres autors. És possible que existeixi un enregistrament de Net tocant en solitari, fet a Nova York per al mateix segell; per ara, però, no ha estat possible localitzar-lo.