Angelina Homs

Àngels Homs i Bugeras va néixer al carrer Ripoll, 15 de Barcelona el 27 de maig de 1871. Filla de Victoriano Homs i Francisca Bugeras, va passar la seva infantesa escolaritzada a Barcelona. Es va interessar pel cant en plena adolescència i va estudiar de manera amateur. Abans de complir els divuit anys, es va casar amb Manuel Pareto i Carreras, empresari industrial tèxtil del sector del color, que havia creat la seva empresa a l’Hospitalet de Llobregat.

Ben aviat va quedar embarassada i el 6 de maig de 1889, amb disset anys, va donar a llum la seva primera filla, que esdevindria una famosa cantant: Graziella Pareto i Homs. Amb una bona posició econòmica, poc temps després va tenir el segon fill. Però tot va canviar ràpidament quan Manuel Pareto va abandonar Àngels i els fills. Molt probablement va ser aquest el motiu pel qual Àngels va decidir a dedicar-se al cant professionalment: havia de mantenir una família i es veia obliga a cercar ingressos.

La seva veu inicial era de soprano lleugera i les primeres actuacions de la cantant que s’han localitzat van tenir lloc el 1895. El 14 d’abril a la Societat Tertúlia Familiar de Sant Gervasi va participar a “Faust” de Charles Gounod al costat de la soprano Ketti i el tenor José Maristany. Durant aquells primers anys, Àngels va cantar molts rols secundaris i normalment es presentà amb el nom d’Angelina Homs, tot i que en algunes ocasions apareix amb el nom italianitzat d’Angelina Aldini. Així la van poder escoltar el 1898 al Teatre Lírico de Barcelona, en una temporada protagonitzada per Maria Barrientos, o al Teatro del Nuevo Retiro formant part d’una companyia d’òpera organitzada pel mestre Baratta.

El 1899 va formar part de la temporada del Teatre Novedades de Barcelona, on la nit del 5 d’agost va ser Inés a “L’africana” de Giacomo Meyerbeer al costat de la Sélika de la mezzosoprano Maria Gay, amb la qual també va compartir escenari a “Gli Ugonotti” de Giacomo Meyerbeer el 13 d’agost. El 10 de setembre va cantar “L’Ebrea” de Jacques Halevy, en el rol de Princesa Eudoxie, i el 16 i 19 de setembre va ser Micaela a “Carmen” de Georges Bizet, al costat de Livia Berlendi i Giuseppe Morini.

El 1900 va formar part de la companyia d’òpera del Teatre Tívoli, on va ser anunciada com a “tiple ligera” al costat de noms com Amalia de Roma, Luis Longobardi, Luis Iribarne, el baríton Francesc Puiggener o el tenor Luis Mazzantini, en una de les seves poques actuacions públiques abans de convertir-se en un famós torero. Àngela va continuar cantant rols secundaris, com el de Poussette a “Manon” de Jules Massenet interpretat amb Amalia de Roma i Luis Iribarne el 12 d’agost.

El 17 d’octubre de 1900, al Teatre Novedades de Barcelona, va participar en l’estrena mundial d’“Euda d’Uriach” amb música d’Amadeu Vives i lletra d’Angel Guimerà al costat dels protagonistes Judit d’Altier i Luigi Longobardi. L’obra, que inicialment havia de ser estrenada al Teatro Real de Madrid, va estrenar-se finalment a Catalunya, on va obtenir un gran èxit de crítica i públic. El 27 de gener de 1901, després de cantar al Teatre Circ de Reus, Homs va fer el seu debut al Gran Teatre del Liceu de Barcelona a l’estrena de “Hansel i Gretel” d’Engelbert Humperdinck interpretant els rols d’El arenero i El hada del Rocío. Estrena poc reeixida que va rebre la negativa crònica de La Vanguardia del 29 de gener de 1901 amb frases com aquestes: “Todos los cantantes trabajan con laudable buena voluntat, pero todos carecen de la escuela necesaria para dar a la melodia de Humperdinck su finura y exquisitez, y la mayoría carecen además de los medios vocales necesarios para su cometido”. “La señorita Homs destruye por completo los dos hermosos cantos de la arena y del Rocío”. Després de petits concerts a Sants i al Teatre Romea, Homs va formar part de la temporada del Teatro del Nuevo Retiro de Barcelona, on va debutar el 25 de juliol amb un dels rols amb què més se la va identificar durant tota la seva carrera: Musetta a “La Bohème” de Giacomo Puccini. I cantant dues funcions el mateix dia amb repartiments diversos: el tenor Cesta i la soprano Julibert a la tarda i el tenor Costa i la soprano Zanardi a la nit. Sembla que cap dels dos tenors van agradar i en la següent funció, el 28 de juliol, Homs va tenir el tenor Escursell com a nou company d’escena, en un nou programa doble en què a la nit va ser Micaela de “Carmen” amb el tenor Juan Valls. A més, va intervenir a “Cavalleria rusticana” de Pietro Mascagni com a protagonista pocs dies després, en una assumpció de rol curiosa ja que s’allunyava de les seves facultats (molt més properes al rol de Lola), i Nedda de “Pagliacci” de Ruggero Leoncavallo. Finalitzades aquestes funcions, Homs es va incorporar a la temporada del Teatre Novedades on el 13 de setembre va tornar a ser Micaela de “Carmen” acompanyada del tenor Francisco Granados, que va fer la seva presentació. El dia 17 de setembre va repetir Musetta de “La Bohème”, aquest cop amb el debut de la soprano Àfrica Fenech i el tenor Escursell, amb escàs èxit per a cap dels tres.

El 24 d’octubre de 1901 va cantar en una funció de “Carmen” organitzada a la plaça de toros de Les Arenes abans de dur a terme la seva primera sortida de Catalunya per debutar la nit del 8 de novembre de 1901 al Teatre Principal de València. La temporada va ser molt més important donats els noms amb els quals va compartir escena. Va debutar amb Musetta, en una “Bohème” que va comptar també amb el Rodolfo del tenor Luis Iribarne i el Marcello del baríton Giuseppe de Luca. Les crítiques van ser positives i van repetir funcions els dies 10 i 12 de novembre, i es va assegurar també un contracte per a la temporada següent.

Va iniciar l’any 1902 amb diversos concerts com els que van tenir lloc al Centre de Sants o al Teatre El Dorado, on l’1 de febrer va participar en un concert benèfic en què va aprofitar per presentar la seva filla Graciela de tretze anys, dotada d’unes facultats excepcionals com a cantant. La crítica apareguda al Diario de Barcelona explicava: “Durante la función la niña Engracia Homs (Graciela Pareto) demostró una vez más una intuición artística verdaderamente prodigiosa viéndose aclamada después de haber cantado perfectamente el vals de la ópera “Mireille”, venciendo con facilidad los escollos que ofrece la música de Gounod”. A poc a poc, Angelina es va adonar que la seva filla la superaria amb escreix i es va convertir en una de les seves primeres professores.

El 14 de juny va ser present al Teatre Tívoli, de nou a “Carmen”, amb bones crítiques (“Micaela tierna y bien sentida de la soprano Homs”) abans de tornar a València a mitjans de juny per repetir funcions de “La Bohème” amb Luis Iribarne.

A Barcelona va incorporar-se a una nova temporada del Teatre Tívoli on el 29 de juliol de 1902 va intervenir en “Gli Ugonotti” al costat del baríton Ramon Blanchard, el tenor Manuel Izquierdo i la mezzosoprano Adalgisa Gabbi, formant un important repartiment. Dos dies després va tornar a cantar “Hansel i Gretel” en substitució de la soprano Susana Vigier, per assumir pocs dies després l’important rol de Donna Elvira en un rellevant “Don Giovanni” de Wolfgang Amadeus Mozart, ja que va comptar amb el rol protagonista de Ramon Blanchard i amb Leonilde Gabbi com a Donna Anna.

La nit de l’11 d’agost es va produir la seva “función de beneficio” amb “La Bohème” on va bisar la seva ària Quando me’n vo a més de cantar l’ària de Micaela de “Carmen” en moments de plenitud de la seva carrera.

La nit del 31 de gener de 1903 va estrenar “Cavalleria rusticana” en la traducció castellana (titulada Idalguía rústica) al Teatro Circo. Tot seguit va participar en un concert al Teatre Romea en benefici de l’Asociación de Artistas Líricos Españoles en què va cantar al costat del tenor José Maristany. El mes de setembre, al Teatre de les Arts de Barcelona (antigament situat al carrer Floridablanca), Homs va assolir un gran èxit personal amb l’òpera “La Dolores” de Tomás Bretón, cantada en la reaparició del tenor Àngel Constantí (nom artístic, ja que el seu nom autèntic era Àngel Feliu Font Serra, de Constantí, província de Tarragona).

El 1904 va tornar al Teatre Principal de València, on eren habituals les temporades de les companyies que actuaven al Liceu de Barcelona. Aquelles temporades eren quasi sempre comandades pel mestre Joan Goula. Homs va formar part d’una companyia de gran qualitat artística on destacaven noms com els d’Avelina Carrera, Luis Iribarne, Angelo Angioletti (nom artístic de Jaume Bachs), Guerrina Fabbri o Ramón Blanchart. El 30 i 31 de gener de 1904 va cantar “La Bohème”, al costat d’Iribarne dirigida per Goula. La resta de l’any va formar part de les companyies dels teatres El Dorado i Comèdia de Barcelona, en aquest teatre en destaca la participació en un concert celebrat el 10 d’abril al costat del baríton Ignacio Tabuyo.

Homs va continuar assessorant la seva filla però, aquell mateix any, la seva formació vocal va passar ja a mans del mestre Joan Goula, molt probablement per recomanació de la mateixa mare. El mes de maig de 1905, al Teatre El Dorado, es van organitzar unes funcions de “La Bohème” amb una traducció al castellà i la construcció d’un “nuevo y espectacular decorado”. Essent quasi la Musetta oficial de la ciutat, Angelina es va encarregar de protagonitzar aquest rol al costat de la soprano Adriana Palermi i l’habitual Rodolfo de Luis Iribarne. El mes de maig va formar part de la companyia del Teatre Bosque on es van repetir els títols amb èxit. A més, en aquell teatre, l’1 de juny de 1905 va cantar Gilda de “Rigoletto” de Giuseppe Verdi, amb el tenor Franco. En aquella funció, entre els actes tercer i quart, també va cantar l’ària de Micaela de “Carmen”.

El 1906 va ser un any important en la vida de la cantant per diversos motius. Aquell any va reaparèixer al Gran Teatre del Liceu per participar en una estrena: “Zazà” de Ruggero Leoncavallo. Un estrena en aquell teatre però no a Barcelona, ja que aquesta òpera s’havia representat al Teatre Novedades molt poc abans, el 29 de novembre de 1905. Homs va cantar els rols de Floriana i Signora Dufresne amb un repartiment de primeres figures com Emma Carelli, Mario Sammarco o Emilio Perea, i destaca la participació en altres petits rols de futures figures com Dolors Frau i Josep Segura-Tallien. Després de diversos concerts a la ciutat i la intervenció com a Inés a “L’africana” al Teatre Nuevo Retiro (on va debutar el tenor Antonio Saludas), es va produir el segon gran esdeveniment de l’any: la seva filla Graziela va debutar al Liceu, en l’inici d’una fulgurant carrera. Angelina en va ser espectadora privilegiada, ja que van compartir escena la nit del 8 de maig de 1906 amb l’òpera “Carmen” en què la seva filla va cantar una part que ella coneixia molt bé, Micaela, mentre ella cantava Frasquita. Tot i tutelar sempre la carrera de Graziela, Angelina va continuar amb els seus compromisos formant part de la temporada del Teatre Bosque, on entre juliol i setembre va cantar Nedda de Pagliacci i Musetta de “La Bohème” amb el tenor Enrique Goiri, a més de “Marina” d’Emilio Arrieta. En el mateix teatre, durant el setembre, va participar en noves funcions de “La Bohème”, aquest cop amb el tenor Mario Cortada. Aquell mateix mes va cantar de nou “Marina” al Centre de Sants amb un company il·lustre: el tenor Manuel Utor, el Musclaire. L’any va continuar amb cites importants. Homs va debutar al Teatro Real de Madrid el 28 de novembre de 1906, cantant el rol de Jemmy a “Guglielmo Tell” de Gioachino Rossini al costat d’Esmeralda Pucci, Mario Gilion i Mario Sammarco. El 6 de febrer de 1907, de nou al Real, va participar en l’oratori “Moisés” de Lorenzo Perosi amb Ramón Blanchart i José Mardones, i tot seguit va incorporar-se a una companyia organitzada per actuar al Teatre San Fernando de Sevilla al costat dels tenors Francesc Viñas i Aristodemo Giorgini. Finalitzades les funcions, va tornar a Barcelona per continuar amb el seu habitual contracte amb el Teatre Bosque on, entre altres artistes, va tornar a coincidir amb Manuel Utor, aquest cop en “L’africana” al costat de Maria Verger.

El mes de desembre de 1907, Àngela i la seva filla Graziela van viatjar juntes cap a Madrid. A partir del 30 de desembre, Àngela va intervenir de nou en la temporada del Real, aquest cop amb “Hansel i Gretel” en una versió traduïda al castellà amb el títol “Juanito y Margarita”. Molt pocs dies després, el 6 de gener de 1908, Graziela va debutar al mateix escenari amb “Lucia di Lammermoor” de Gaetano Donizetti en un triomf que el diari ABC del 5 de gener va definir així: "Locura, delirio o como ustedes lo quieran llamar fue lo que se produjo en la sala, conquistada por la magia de la cantante que esta noche ha asistido a su consagración definitiva". Homs va cantar també durant el mes de febrer i març el difícil rol de Helmwige a “Die Walküre” de Richard Wagner i dues funcions de “Carmen” com a Micaela, amb el tenor Julián Biel, finalitzant així per sempre més les actuacions als teatres de fora de Catalunya. De retorn a Barcelona, es va incorporar als teatres Bosque i Tívoli on va actuar la resta de l’any.

El 1909 va romandre a la ciutat cantant en diversos concerts, entre els quals destaca el celebrat el 30 de setembre al Palau de la Música Catalana. El 1910 el va iniciar al Teatre Novedades de nou amb “La Bohème” al costat del tenor Antonio Amiel abans del seu retorn al Liceu, el 31 de març de 1910, on va cantar la primera de quatre funcions de “Die Walküre” en què de nou va ser Helmwidge, al costat d’un dels grans tenors wagnerians del moment: Guido Vaccari. L’endemà, l’1 d’abril, va ser L’ocell a “Siegfried” de Richard Wagner en la primera de les també quatre funcions que va cantar al costat d’un altre famós tenor wagnerià: Giuseppe Borgatti. Van ser funcions plenes d’èxit. Tot seguit Àngela va tancar l’any cantant en les temporades dels teatres Prado Catalán i Gran Via on la nit del 23 d’octubre de 1910 va tornar a ser Musetta en les funcions de “La Bohème” en què va debutar el tenor Miguel Mulleras.

Els anys 1911 i 1912, Homs va tenir poca activitat artística ja que va acompanyar la seva filla Graziela, ja una celebritat, per les llargues gires sud-americanes en què va actuar. A partir d’aleshores començà un progressiu allunyament dels escenaris. Un nou contracte amb el Liceu li va permetre tornar a Barcelona, el mes de novembre de 1913, formant part d’un repartiment històric i cantant Frasquita en la presentació d’una joveníssima Conchita Supervia de només divuit anys com a “Carmen”. A més, va ser Pousette a “Manon” de Jules Massenet, que va cantar el mes de desembre, juntament amb la soprano Anna Fitziu i el tenor Umberto Mac Nez abans de participar en una altra estrena històrica: “Parsifal” de Richard Wagner. El 31 de desembre de 1913 va ser una de les Fanciulla Fiore en aquella important nit, al costat de Francesc Viñas, Margot Kaftal i Cesare Formichi, rol que va continuar interpretant durant el mes de gener de 1914, intercalant la seva presència en noves funcions de “Carmen”. El 31 de gener de 1914 va participar en el seu darrer títol en aquell teatre: de nou Helmwidge en tres funcions de “Die Walküre” que van comptar amb la participació de Catullo Maestri i Margot Kaftal com a protagonistes. El 24 de febrer va cantar una funció de Nedda de “Pagliacci” al Teatre Cómico i va decidir així acomiadar-se definitivament dels escenaris per seguir la fulgurant carrera de la seva filla Graziela.

Angelina Homs va enregistrar alguns fragments de sarsuela el 1905, avui dia introbables. Però sortosament la seva veu va quedar preservada en un dels cilindres enregistrats per l’empresari Ruperto Regordosa de forma amateur a Barcelona. Homs va cantar un fragment tan important com el “Ho-jo-to-ho!” de Brunnhilde a “Die Walküre”; Homs sorprèn amb una veu plena, de timbre brillant i facilitat en el registre agut, qualitats que li van permetre una llarga carrera, aparentment de rols secundaris, però amb una d’aquelles veus que podien assumir, com així ho va fer, rols més importants.

Homs va morir a Barcelona el 1940, amb 69 anys, oblidada com a soprano i admirada com a mare de Graziela Pareto.